Ètica de les relacions sexuals i amoroses
L’expressió de la sexualitat sol reflectir els valors i les creences personals en cada moment vital. A la nostra societat, la vivència de la sexualitat està influenciada pels valors de la cultura judeocristiana i pels d’altres cultures cada cop més presents. Aquests valors solen anar associats a formes de culpabilització i de penalització de la persona que els transgredeix.
D’altra banda, vivim en una societat de consum que ha fet de la sexualitat un producte més i en la qual les relacions amoroses i sexuals es banalitzen. El consum compulsiu de la sexualitat s’identifica amb la felicitat.
La sexualitat també s’utilitza com a reclam publicitari i es relaciona, sobretot, amb l’atractiu físic de la joventut i amb la seducció per cercar el plaer propi, amb independència del plaer i del benestar de l’altra persona.
En totes les societats, les normes i els costums relacionats amb la sexualitat tenen a veure amb el fet de com s’entenen:
- El cos i el plaer.
- La finalitat d’establir una relació afectiva i sexual.
Les societats humanes, de la mateixa manera que cada una de les persones que les integren, estan en evolució constant. Actualment, s’observa una tendència a dotar les persones de llibertat per decidir per elles mateixes sobre la forma com volen viure la seva sexualitat. A la moral sexual, a la sexualitat banalitzada i a la utilització de la sexualitat com a instrument al servei del consum, es contraposa una altra forma d’entendre la sexualitat i les relacions, basada en els principis ètics següents:
- Consentiment
- Plaer i benestar compartits
- Igualtat
- Honestedat
- Salut sexual
Aquests principis, tal com explica Félix López, ens poden ajudar a cometre menys errors, a evitar sofriments i a gaudir més i millor de la nostra vida sexual i amorosa. En definitiva, ens permeten utilitzar la llibertat per prendre les millors decisions i per gaudir de la millor salut, individual i col·lectiva.