Els estatuts són la norma per la qual es regeix el funcionament del col·legi professional i s’aproven en la sessió constituent del col·legi.

Indicacions de caràcter formal

Es recomana:

  • Tenir cura d’utilitzar un llenguatge no-sexista, per afavorir la igualtat d’oportunitats entre homes i dones, d’acord amb les directrius donades per la Unió Europea.
  • Estructurar el text de manera sistemàtica i en forma de text articulat, organitzat en títols (que es poden dividir en capítols per raons sistemàtiques) per diferenciar les parts heterogènies i diferenciades del text, d’acord amb les regles generals següents:


      a) Les normes generals han d’anar abans que les concretes.

      b) Les més importants han d’anar abans que les d’importància secundària i en tot cas:

  • Les abstractes abans que les concretes.
  • Les normals precedeixen les excepcionals.
  • Les substantives han d’anar abans que les processals.
  • Les normes permanents abans que les temporals.
  • Les normes tècniques (disposicions transitòries, derogatòria i d’entrada en vigor) han d’anar al final.


      c) Les prescripcions s’han de desenvolupar d’una manera jeràrquica i ordenada, sense deixar buits ni llacunes.

Numeració i denominació de les divisions

Els títols i els capítols, si n’és el cas, s’han de numerar en números romans i tots han de dur títols. La indicació de títol o capítol i els números respectius i la denominació s’han de situar en el centre del text.

Els diversos articles han de disciplinar un aspecte de la matèria tractada i han d’anar precedits del terme «article», numerats correlativament en xifres aràbigues.

La indicació «article» i el seu número s’han de situar en el marge esquerre de la línia superior a la del text de l’article.

És convenient que cada article dugui un títol que n’expressi breument el contingut, per facilitar-ne la llegibilitat. En qualsevol cas, per raons de coherència s’han de titular tots els articles o cap, i se n’ha d’excloure un sistema de titulació parcial. L’enunciat d’aquests articles, si n’hi ha, s’ha d’incloure en línia a part.

Contingut dels articles

El contingut dels articles ha de ser precís i clar, per la qual cosa s’han d’evitar els articles llargs constituïts per una única frase que contingui, al seu torn, una llarga sèrie d’oracions subordinades, incisos, incrustacions, etc., ja que en dificulten la comprensió. A més, la informació dels articles s’ha d’ordenar de manera lògica: la idea central s’ha d’indicar al primer paràgraf, al qual han de seguir els que siguin estrictament necessaris per expressar-ne les especificacions.

Part final

La part final, si n’hi ha, s’ha de dividir en les categories següents:

  • disposicions addicionals
  • disposicions transitòries
  • disposicions finals.


Cada una d’aquestes categories ha de tenir una numeració correlativa pròpia en ordinals expressats en lletra. En el cas que només hi hagi una sola disposició a la categoria, s’hi ha d’indicar com a «única».

La indicació «disposició» i la classe, i també el número, s’han de situar en el marge esquerre de la línia superior a la del text corresponent. Aquestes disposicions de la part final s’han de titular sempre, a fi d’enunciar clarament l’abast de cada categoria i de cada precepte.

Sistemàtica

S’ha d’evitar la redacció de preceptes de contingut complex o plural, susceptibles de ser inclosos en diverses categories de la part final.

Si això no és possible s’ha de tenir en compte que:
a) el contingut transitori ha de prevaler sobre la resta;
b) el contingut final ha de prevaler sobre l’addicional, és a dir que els continguts prevalen d’acord amb l’ordre següent: transitori – final – addicional.

Les disposicions addicionals

Les disposicions addicionals han d’incloure els règims jurídics especials que no es poden situar en el text articulat (règims territorials, personals, econòmics o processals, per aquest ordre). Només s’hi han d’incloure aquells règims jurídics especials que fan referència a situacions jurídiques diferents de les regulades amb caràcter general en el text articulat i que no tenen substantivitat suficient per integrar el contingut d’un article o d’un capítol de la part dispositiva.

Les disposicions transitòries

S’han d’examinar els problemes de transitorietat que l’entrada en vigor dels estatuts pugui originar.

Les regles transitòries n’han de concretar l’àmbit d’aplicació material i temporal. S’han d’evitar les fórmules vagues o imprecises. S’han d’utilitzar quan l’aplicació immediata dels estatuts és impossible o no és aconsellable.

Les disposicions finals

  • Han d’incloure les clàusules de modificació del dret vigent. En el cas dels estatuts, han d’incloure la data d’entrada en vigor.
  • Han d’incloure les regles supletòries d’aplicació en defecte de regulació dels estatuts.