08/10/2025

La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural ha celebrat avui una nova sessió de la Comissió de Resposta i Adaptació del Sector Agrari de les Illes Balears al Canvi Climàtic, en la qual s’ha avançat en la definició de polítiques i accions per millorar la gestió de l’aigua, l’eficiència del regadiu i l’adaptació del camp balear als reptes climàtics. La reunió ha donat continuïtat a la sessió del passat 30 de juliol, en què es varen establir les línies de treball sobre l’eix “Aigua i Agricultura”. Presidida pel director general d’Agricultura, Ramaderia i Desenvolupament Rural, Fernando Fernández, i amb la participació de representants dels consells insulars, organitzacions agràries, cooperatives, sindicats i entitats de recerca, aquesta comissió és l’òrgan de coordinació creat per garantir una planificació estratègica i participativa de les actuacions que permetin augmentar la resiliència i la sostenibilitat del sector agrari en el context actual de crisi climàtica.

Durant la sessió s’ha presentat el document “Aigua per a l’agricultura i la ramaderia a les Illes Balears”, que defineix els principals objectius i actuacions per garantir el subministrament i la gestió sostenible de l’aigua en l’horitzó 2030. El text planteja una modernització integral del regadiu balear i una aposta decidida per l’aprofitament de les aigües regenerades, amb l’objectiu de millorar la rendibilitat de les explotacions, la sostenibilitat dels recursos i l’adaptació del sector al canvi climàtic. Entre els objectius marcats, la Comissió proposa augmentar la superfície de regadiu en un 38,8 %, fins a assolir les 15.000 hectàrees l’any 2030, i incrementar l’ús d’aigües regenerades del 21 % al 30 % en el període 2025–2030, amb una planificació que, a llarg termini, permeti arribar al 50 %. També es preveu establir una reserva estratègica d’aigua del 25 % del total dels consums de les illes per a ús agrari i ramader, i augmentar el volum total disponible fins als 75,46 hectòmetres cúbics.

Els documents tècnics presentats inclouen una actualització de les dotacions hídriques per cultius i per illes, que permetrà adaptar les concessions i la planificació dels regadius a les característiques de cada territori. Segons les dades actualitzades, les dotacions mitjanes de referència se situen en 4.000 m³/ha a Mallorca, 4.800 m³/ha a Menorca, 3.500 m³/ha a Eivissa i 3.200 m³/ha a Formentera, ajustades als diferents tipus de cultius i a la disponibilitat de recursos. Aquests càlculs, elaborats conjuntament per la Direcció General d’Agricultura i la Direcció General de Recursos Hídrics, permetran definir escenaris de creixement equilibrat del regadiu i orientar la inversió pública cap a zones prioritàries i sostenibles des del punt de vista ambiental.

Un altre dels documents analitzats ha estat l’informe sobre disponibilitats i necessitats hídriques del sector agrari, elaborat a partir del Pla Hidrològic de les Illes Balears 2022–2027 i de les dades actualitzades del Registre Interinsular Agrari (RIA 2024). L’estudi constata que el sector agrari utilitza el 22 % del consum total d’aigua i que la demanda ha disminuït de manera sostinguda en els darrers anys. En paral·lel, l’ús d’aigua regenerada arriba ja al 28,6 % de l’aigua de regadiu, encara que només s’aprofita una cinquena part del potencial reutilitzable, fet que obre noves oportunitats de millora. La superfície total de regadiu declarada se situa en 10.761 hectàrees. «Des de la Conselleria ens marcam com a objectiu augmentar progressivament aquesta superfície, prioritzant els cultius de major valor afegit o d’interès estratègic, fins a assolir el 12,5 % de la superfície agrària útil (SAU) en el pròxim cicle de planificació hidrològica (2028–2033)», ha explicat el director general Fernando Fernández. Pel que fa a la ramaderia, el document estima unes necessitats anuals de 2,09 hm³ d’aigua, que serviran de base per a la nova proposta de dotacions per espècies i tipologies d’explotació.

Per fer realitat aquests objectius, la Conselleria impulsa l’aprovació del Pla general d’optimització i aprofitament d’aigües regenerades per a regadiu i la creació de l’Agència Balear del Regadiu, a més de revisar els criteris de concessió d’aigües subterrànies i reforçar les línies d’ajut per a la modernització del regadiu i l’ús d’aigua regenerada. En aquest sentit, Fernández ha destacat que «aquestes actuacions suposen un pas decisiu per garantir la sostenibilitat hídrica del sector agrari balear i consolidar un model productiu més eficient, modern i resilient davant el canvi climàtic».

Així mateix, en el marc del Pla de Treball 2025–2026 es concreten els objectius, indicadors i pressupost dels diferents eixos d’actuació. Entre ells destaca l’Eix 5, dedicat al crèdit de carboni i la compensació d’externalitats ambientals, que promou el càlcul de la petjada i de les absorcions de carboni de les explotacions agràries i ramaderes, el desenvolupament de projectes de certificació de crèdits de carboni d’acord amb el Reglament europeu 2024/3012 i el Registre balear de petjada de carboni, i el suport a la ramaderia extensiva mitjançant la creació del Fons de Pastures, que permetrà mobilitzar almenys 5.000 hectàrees addicionals de pastura permanent.

El pla preveu una inversió global superior als 220.000 euros per al desenvolupament de metodologies, projectes pilot i accions formatives adreçades al sector.