La Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural, a través de la Direcció General de Pesca, la Federació Balear de Confraries de Pescadors i l’Organització de Productors Pesquers OPMallorcaMar, han traslladat al Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació el seu desacord amb límit de captura (TAC) establert per a la gamba vermella (Aristeus antennatus) per a l’any 2026. Han remès una carta al director general de Pesca Sostenible, Ramon de la Figuera, en què li demanen que expressi aquest malestar davant la Comissió Europea i també que es gestioni de manera individualitzada el calador de les Balears (GSA5). A més, reclamen la retirada del TAC per considerar-lo innecessari, Segons ha explicat el director general de Pesca, Antoni M. Grau,« la limitació simultània i descoordinada de dies de pesca i quilos de gamba vermella obliga els pescadors a pescar més a prop de terra i capturar molt més peix del que poden comercialitzar». En aquest sentit, Grau ha matisat que «la quota de la gamba que manté la Comissió Europea és innecessària i contradictòria amb altres mesures de gestió que ja s’apliquen, com la talla mínima i la regulació dels dies de pesca». 

Segons el director general, els informes científics elaborats per l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO-CSIC) i presentats al Comitè Científic de la Comissió General de Pesca de la Mediterrània (GFCM), el desembre de 2024 conclouen que la pesquera de gamba vermella a les Illes Balears ja s’explotava de forma sostenible l’any 2023, amb projeccions que indiquen una millora significativa de l’estat del recurs en els propers anys si es mantenen els actuals nivells d’explotació. 

La Conselleria i el sector destaquen que la situació actual és encara més favorable, ja que durant els anys 2024 i 2025 s’han aplicat reduccions dràstiques en el nombre de dies de pesca i, en 2025, s’han implementat altres mesures com la talla mínima per a la gamba i l’increment de la malla mínima per a la pesca de fondària. Amb aquestes mesures assegura Grau « la mortalitat per pesca necessàriament ha de ser, a la GSA5, sensiblement inferior a la de 2023, més si tenim en compte que no hi ha hagut moviment de barques des d’altres regions». Per tot això, el director general ha manifestat que «és inacceptable que les avaluacions es facin públiques amb dos anys de retard, quan les poblacions explotades evolucionen molt aviat»

D’altra banda, l’informe de la GFCM també constata que altres espècies presents a la GSA5, com ara la gamba blanca (Parapenaeus longirostris), l’escamarlà (Nephrops norvegicus), el moll de roca (Mullus surmuletus), el pop comú (Octopus vulgaris) i, fins i tot, la rajada (Raja clavata), també es troben en estat de pesca sostenible. En aquest sentit, Grau ha explicat que «el diagnòstic general positiu de l’estat dels recursos pesquers a les Balears reforça la necessitat d’implementar una gestió de la Mediterrània basada en unitats geogràfiques diferenciades (GSAs). Per això sol·licitam a la Secretaria General de Pesca que, com a mínim, gestioni el calador de les Balears amb un pla de pesca regionalitzat». 

També ha recordat que «la GSA5 ja compta amb un pla de gestió específic parcial, mitjançant l’ordre que regula l’accés de les embarcacions alacantines als caladors de les Pitiüses», i ha afegit que «no és una proposta insòlita o excepcional, sinó una evolució coherent dins del marc normatiu actual». Tot i l’entorn regulatori de la Comissió Europea i les limitacions competencials de l’Estat en la matèria, impulsar plans de cogestió pesquera per zones geogràfiques, en particular en regions insulars com les Balears, permetria una gestió més eficaç, realista i sostenible dels recursos pesquers, alineada amb la millor evidència científica disponible i amb la realitat socioeconòmica de cada zona.

Finalment, el Govern i els pescadors tenen la intenció d’elaborar, amb tots els sectors implicats i durant els propers mesos, una proposta de pla de cogestió de la pesca de ròssec a la GSA5, que demostri que l’activitat és econòmicament viable i ambientalment sostenible a la Mediterrània, i particularment a les Illes Balears. Quan la proposta estigui elaborada, es remetrà a la Secretaria General de Pesca, a la qual es convida a participar durant el seu procés de gestació.