El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha tornat a reclamar a l’Estat la creació de marcs normatius específics per a la implantació de renovables i emmagatzematge en les Illes Balears i que es doni compliment a la previsió del Reial decret llei 4/2019, per tal de poder iniciar així de manera imminent la tramitació d’un règim retributiu específic per a les energies renovables que s’instal·lin a les Illes Balears.

En el marc de la cimera de l'Observatori GTI (Greening the Islands) celebrada a Gran Canaria i on el Director General d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha assistit en representació del Govern, s’ha insistit en què les Illes Balears». «No ens podem permetre perdre ni un kWh de renovables. Vull aprofitar aquest espai per tornar a dir que és essencial que disposem de totes les eines legals i reguladores per tal de poder emmagatzemar aquesta energia, i és per això que tornam a demanar a l’Estat que hi hagi un mercat d’emmagatzematge que doni seguretat i que tengui en compte la situació i les condicions insulars», ha dit.

El director general s’ha referit al Reial decret 4/2019, de règim especial per a les Illes Balears, i concretament a l’article 7.2, que estableix que “el Govern podrà atorgar un règim retributiu específic per a noves instal·lacions renovables en la Comunitat Autònoma de les Illes Balears”. En aquest sentit, Malagrava ha recordat que per exemple, Menorca té pics de consum de 120 MW a l’estiu i de 50 MW durant l’hivern, i que la previsió per al 2023 és de 150 MW de potència, fet que fa necessari aquest emmagatzematge. «Tenim la necessitat d’emmagatzemar cada kWh de renovables, ja que en el conjunt de les Illes els pics de consum són de 1.300 MW, i som conscients que cada kWh conta».

«No podem frenar el desenvolupament de renovables, i un règim retributiu possibilitaria un desenvolupament d’instal·lacions sense necessitat d’ajuts estatals per assolir els objectius marcats a la llei de Canvi Climàtic», ha afegit.

Malagrava també ha destacat que «un dels principals obstacles davant els quals ens trobam a les Illes Balears és el d’augmentar notablement la penetració d’energies renovables. Des del nostre àmbit competencial, el Govern ha revisat les seves tramitacions administratives, territorials i ambientals, amb la finalitat de donar certesa a més d’agilitar el desenvolupament d’instal·lacions d’energies renovables. No obstant això, les reduïdes dimensions del nostre territori, l’alt cost del sòl i el seu alt grau de protecció ambiental fan que els projectes d’energies renovables que sorgeixen en Balears tenguin dimensions reduïdes i, per tant, siguin més costosos. Per això, consideram que cal desenvolupar un marc estable a llarg termini de suport a la implantació d’energies renovables».

D’altra banda, el director gerent de l’Institut Balear de l’Energia, Ferran Rosa, ha participat al Forum Internacional Ecoislas junt amb Attilio Piattelli, expert en energia (Greening the Islands), Raúl García, Coordinador Tècnic de Desenvolupament Econòmic, Sobirania Energètica, Clima i Coneixement del Cabildo de Gran Canaria.

Durant la seva intervenció, Rosa ha explicat el paper de l’IBE en la posada en marxa de les comunitats energètiques a les Illes Balears. El director gerent ha explicat que actualment a les Illes Balears hi ha tres projectes, un d’ells amb participació pública que es troba a Sant Lluís (Menorca) i els altres dos a Calvià i Marratxí (Mallorca).

«Balears avança en l’autoconsum d’una forma exponencial. L’altre dia vam fer balanç del 2022 i podem dir que en aquell any vam instal·lar més autoconsum el 2022 que tot el que ja hi havia instal·lat. I encara hi falta que sumem les comunitats energètiques, que estan començant a ser projectes a teneir en compte. Balears volem seguir avançant i impulsant aquests tipus de projectes, i l’IBE, és l’eina adequada per a poder desenvolupar-les», ha dit Rosa.

La comunitat energètica del polígon empresarial de Sant Lluís és la primera que s’ha constituït a Menorca i compta amb la participació de 13 empreses, de l’Institut Balear de l’Energia (IBE) i de l’Ajuntament de Sant Lluís, a més del suport de Menorca Preservation, que ha finançat l’equip tècnic per a la creació d’aquesta entitat. Aquesta serà la primera comunitat energètica ubicada a un polígon empresarial, i compta amb una inversió inicial de 150.000 euros per part de l’IBE. Els 15 socis inicials que conformen la comunitat han posat a disposició de la comunitat energètica 7.990 m2 de superfície a les seves cobertes per acollir instal·lacions de generació d’energia renovable. La comunitat energètica de Sant Lluís compta amb participació del Govern, d’entre els 45 projectes de tot l’Estat subvencionats pel Ministeri.

A Mallorca, per la seva banda, es va signar el passat mes de novembre un conveni de col·laboració entre el Govern, l’Ajuntament de Marratxí i ASINEM per al desenvolupament de comunitats energètiques al polígon industrial del municipi. Així mateix, a Calvià es va constituir la primera comunitat energètica d’energies renovables que beneficiarà directament la ciutadania de tota una zona residencial gràcies a un projecte impulsat per la Direcció General d’Energia i Canvi Climàtic, a través de l’Institut Balear de l’Energia (IBE), que compta amb el suport de l’Ajuntament de Calvià, i que s’ubicarà a la urbanització des Galatzó.