25 anys de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

Amb motiu del 25è aniversari de l’aprovació de la Declaració Universal de Drets Lingüístics (2021), l'Oficina de Defensa dels Drets Lingüístics va organitzar un acte que va tenir lloc el dia 22 de juny a la sala d'actes de Ca n'Oleo. Hi varen intervenir el sociolingüista eivissenc Isidor Marí, que va participar activament en l’elaboració del document, i el filòleg basc Paul Bilbao, que va parlar del Protocol de Donostia, un mapa de ruta per garantir els drets reconeguts en la Declaració. 

 
Declaració Universal de Drets Lingüístics

Ara fa 25 anys que, en el marc de la Conferència Mundial de Drets Lingüístics que va tenir lloc a Barcelona del 6 i al 9 de juny de 1996, es va aprovar la Declaració Universal de Drets Lingüístics. Era la culminació d’una iniciativa promoguda dos anys enrere pel Comitè de Traduccions i Drets Lingüístics del PEN Club i pel CIEMEN, entre altres organismes, que va rebre el suport de la UNESCO i en què participaren prop de 150 ONG i experts en dret lingüístic d’arreu del món.

Encara que no té caràcter jurídic vinculant, la Declaració Universal de Drets Lingüístics és un document de referència en l’àmbit internacional. S’hi despleguen conceptes bàsics, com la noció de llengua pròpia o les distincions entre comunitat lingüística i grup lingüístic, entre drets lingüístics individuals i col·lectius, entre integració i assimilació, etc. La Declaració aborda la necessitat d’articular els drets lingüístics de comunitats, grups i persones que comparteixen un mateix espai, de manera que sigui possible la convivència entre tots i es garanteixi la diversitat lingüística i cultural, en un marc en què no es posi en risc la continuïtat de cap comunitat lingüística.