Pla de xoc en matèria d'habitatge
L'accés a l'habitatge és una de les principals preocupacions de la ciutadania de les Illes Balears i un obstacle real per dur endavant qualsevol projecte de vida.
Per donar-hi resposta, el Govern va posar en marxa a l'inici de la legislatura un pla de xoc d'habitatge amb un objectiu principal: augmentar l'oferta d'habitatge a preu assequible per als residents a les Illes Balears. Més habitatge, i en menys temps.
El pla no és una sola mesura, sinó sis línies de treball que actuen alhora.
- 4lleis aprovades des de l'inici de la legislatura
- 8.000habitatges en tramitació sobre sòl desbloquejat, 4.000 amb protecció pública
- 1.213habitatges públics nous en construcció
- 2.200habitatges planificats a sòl públic cedit
- 228 M€d'inversió en les 47 promocions d'habitatge públic
1. Els ciments
Quatre lleis que posen les bases: creen una figura d'habitatge assequible, obrin vies per construir-ne on abans no era possible i garanteixen que l'habitatge protegit sigui per a qui viu aquí.
Les tres primeres es varen aprovar inicialment com a decrets llei, per tenir efecte immediat, i posteriorment es varen tramitar com a lleis al Parlament. La quarta, aprovada el juny de 2026, revisa i reforça les anteriors. Són el fonament de tot el que ve a continuació.
Llei 3/2024, de 3 de maig, de mesures urgents en matèria d'habitatge
Aprovada inicialment com a Decret llei 6/2023, de 2 d'octubre, de mesures urgents en matèria d'habitatge.
És una llei estructural i urgent que introdueix una nova categoria d'habitatge protegit: l'habitatge de preu limitat (HPL), amb un preu màxim fixat per l'Administració i actualitzat cada any, reservat a persones residents a les Illes Balears.
L'HPL no substitueix l'habitatge protegit de tota la vida, sinó que hi conviu i arriba a un perfil de gent que fins ara quedava enmig: la que guanya massa per accedir a un habitatge protegit i massa poc per pagar els preus del mercat.
Què el diferencia de l'habitatge protegit
| Habitatge protegit (HPO) | Habitatge de preu limitat (HPL) | |
|---|---|---|
| Inscripció al Registre de demandants | Sí | No |
| Límit d'ingressos | Sí (6,5 vegades l'IPREM) | No |
| Visat previ del contracte | Sí | No: declaració responsable |
| Preu màxim | Mòdul d'HPO | 1,1 o 1,3 vegades el mòdul |
Els dos tipus d'HPL i el seu preu
La diferència de preu respon a l'origen de l'habitatge.
| Tipus | D'on surt | Preu màxim |
|---|---|---|
| Tipus 1 | Habitatges creats dins edificis que ja existeixen, sense construir sostre nou | 10 % per damunt del mòdul d'HPO |
| Tipus 2 | Habitatges d'obra nova, que sí que suposen sostre nou | 30 % per damunt del mòdul d'HPO |
Els preus màxims per metre quadrat de superfície útil s'aproven per acord del Consell de Govern i es publiquen al Butlletí Oficial de les Illes Balears.
Requisits per accedir-hi
- Ser major d'edat i acreditar cinc anys seguits de residència a les Illes Balears.
- Destinar l'habitatge a domicili habitual i permanent.
- No ser titular de més de la meitat d'un altre habitatge, tret que hagi esdevingut inadequat per a les vostres circumstàncies o n'hàgiu perdut l'ús per causes que no us són imputables.
- Presentar la declaració responsable al Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat dins els trenta dies següents a la signatura del contracte.
Aquests requisits s'han de continuar complint mentre visqueu a l'habitatge. La condició d'habitatge de preu limitat és permanent: aquests habitatges no es podran reconvertir mai en habitatge de mercat lliure.
El requisit dels cinc anys de residència té una excepció: no s'exigeix quan els destinataris de l'habitatge són empleats públics desplaçats per cobrir necessitats sanitàries o docents, ni als membres de les forces i cossos de seguretat de l'Estat i de l'Administració de justícia. En les segones i posteriors transmissions, la residència s'acredita en el moment de formalitzar la compravenda o el lloguer.
Dues garanties: joves i lloguer amb opció de compra
A les promocions de deu habitatges o més, tres de cada deu queden reservats durant dos anys a menors de 35 anys. I si l'habitatge s'ofereix en lloguer amb opció de compra, en el moment de comprar-lo s'ha de descomptar del preu com a mínim la meitat de les rendes ja pagades, sense que es puguin cobrar primes per l'opció.
D'on sortiran aquests habitatges
Crear una figura nova no serveix de res si no hi ha on construir-la. Per això la llei obri sis vies que fins ara estaven tancades o eren inviables, totes orientades a aprofitar el que ja tenim en lloc de consumir territori nou.
- Locals buits que passen a ser habitatges: un local comercial sense activitat pot canviar a ús residencial. Aquesta via no s'aplica quan l'habitatge resultant quedaria per davall de la cota d'inundació o dins zones de flux preferent o inundables.
- Habitatges grans que es divideixen, tant en edificis de veïns com en cases unifamiliars.
- Edificis existents que guanyen una planta per damunt del que permetia el planejament.
- Obres aturades amb la llicència caducada que es poden reprendre i acabar.
- Establiments turístics obsolets que es reconverteixen en habitatge. Als terrenys d'ús turístic també s'hi poden construir edificis residencials per allotjar els treballadors del sector, i es preveuen convenis amb les conselleries de Salut i Educació per allotjar-hi temporalment personal públic.
- Terrenys d'equipament, públics i privats, que es poden destinar a habitatge protegit i de preu limitat.
Altres mesures
La llei incorpora també altres canvis de fons: reconeix els nous models de convivència —coallotjaments i cohabitatges, amb espais comuns complementaris—, admet la dependència tot-ús als habitatges nous i estableix que els mòduls dels habitatges protegits s'actualitzin cada any segons l'IPC, perquè els preus no quedin desfasats respecte de la realitat.
Llei 7/2024, d'11 de desembre, de mesures urgents de simplificació i racionalització administratives de les administracions públiques de les Illes Balears
Aprovada inicialment com a Decret llei 3/2024, de 24 de maig.
No és una llei d'habitatge, però hi té conseqüències directes. Una d'elles és la creació de l'Observatori de l'Habitatge de les Illes Balears (OHIB), un instrument pensat per facilitar l'accés a la informació i el coneixement en matèria d'habitatge. La idea de fons és senzilla: perquè les polítiques d'habitatge millorin, tots els qui hi intervenen —administracions, agents i organismes— han de poder decidir a partir de dades contrastades i no d'impressions.
L'Observatori recull i estructura la informació que ja existeix, i n'elabora de nova mitjançant enquestes i estudis. Ho publica tot en format obert, accessible, interoperable i reutilitzable: qualsevol persona hi pot entrar, consultar les dades i emprar-les. Aquesta informació s'ordena en un catàleg d'indicadors que permet conèixer amb detall què passa amb l'habitatge a cada punt del territori, i es presenta de manera visual i clara, amb un espai de participació obert a la ciutadania. L'objectiu últim és que l'OHIB esdevengui la referència en matèria d'habitatge a les Illes.
Per elaborar aquest catàleg, la Conselleria d'Habitatge, Territori i Mobilitat compta amb el suport dels seus organismes propis, l'Institut Balear de l'Habitatge (IBAVI) i l'Institut Cartogràfic i Geogràfic de les Illes Balears (ICGIB), i ha signat convenis de col·laboració amb l'Agència Tributària de les Illes Balears (ATIB), l'Institut Balear d'Estadística (IBESTAT) i la Fundación Alquiler Seguro, responsable de l'Observatorio del Alquiler. Les col·laboracions continuen ampliant-se amb altres organismes i entitats.
La resta de mesures d'aquesta llei tenen a veure amb l'agilització dels procediments i es tracten al segon apartat.
Llei 4/2025, de 18 de juliol, d'actuacions urgents destinades a l'obtenció de sòl mitjançant projectes residencials estratègics a les Illes Balears
Aprovada inicialment com a Decret llei 3/2025, de 14 de març, limitat al municipi de Palma, i ampliada a tota la comunitat autònoma en la tramitació parlamentària.
És un instrument legislatiu extraordinari que pretén accelerar la generació de sòl urbanitzable i de sòl urbà no transformat. Si la Llei 3/2024 va crear la figura i les vies per aprofitar el que ja està construït, aquesta actua sobre el sòl: declara l'emergència residencial a tota la comunitat autònoma i, sobre aquesta base, habilita procediments extraordinaris per desbloquejar terrenys que fa anys que estan aturats.
Sòl nou amb habitatge protegit garantit
L'instrument són els projectes residencials estratègics, aplicables als municipis de més de 10.000 habitants i sempre amb una condició: com a mínim la meitat del que s'hi construeixi ha de ser habitatge amb algun règim de protecció pública. La llei permet també incrementar les edificabilitats i les densitats que estableix el planejament fins als màxims que hi fixa.
Als municipis de més de 20.000 habitants s'hi afegeix una via específica: la possibilitat de transformar àrees de transició en nous àmbits urbanitzables, sempre que l'ajuntament ho aprovi mitjançant una modificació del seu planejament urbanístic i es tramiti després un projecte residencial estratègic. En aquest cas, el 100 % de l'edificabilitat residencial —amb les excepcions justificades que la mateixa llei preveu— ha d'estar destinat a habitatge amb algun tipus de protecció pública.
D'aquest habitatge protegit, com a mínim la meitat s'ha de destinar a lloguer, tret dels casos excepcionals que el mateix projecte justifiqui. I el sòl que el promotor ha de cedir a l'ajuntament —el 15 % de l'aprofitament— també s'ha de destinar a habitatge de protecció pública.
La llei agilita també les reserves estratègiques de sòl, de manera que els terrenys que les administracions tenen reservats per a habitatge es puguin posar en càrrega abans.
Prioritat per als residents
Per accedir a qualsevol habitatge amb protecció pública —habitatge protegit, habitatge de preu limitat i habitatge taxat— cal acreditar un mínim de cinc anys de residència a les Illes Balears, i en l'adjudicació dels habitatges de promoció pública tenen preferència els residents del mateix municipi.
En sentit contrari, en queden exclosos, tant de l'habitatge de promoció pública com dels ajuts en matèria d'habitatge finançats amb fons públics, els qui hagin estat condemnats per delictes d'usurpació o violació de domicili en els darrers cinc anys.
El procediment unificat que fa possibles aquestes actuacions s'explica al segon apartat.
Llei 4/2026, d'11 de juny, de mesures urgents per accelerar projectes estratègics
El seu objecte són els projectes d'especial interès estratègic; les mesures d'habitatge figuren a les disposicions finals.
Com la Llei 7/2024, no és una llei d'habitatge, però hi incideix de manera directa: revisa les tres normes anteriors i hi afegeix mesures pròpies.
Més habitatge protegit destinat a lloguer
És el canvi de fons. Fins ara els projectes residencials estratègics havien de reservar la meitat de l'edificabilitat a habitatge protegit, però sense dir en quin règim. Ara, d'aquesta reserva, com a mínim la meitat ha d'anar a lloguer. I als sòls urbanitzables d'ús global turístic que passin a residencial, la reserva puja al 100 % d'habitatge protegit, amb la mateixa exigència de lloguer.
Habitatge públic en sòl rústic comú de titularitat pública
Les promocions d'habitatge públic es poden situar en sòl rústic comú de titularitat pública, sempre que estiguin en continuïtat amb la trama urbana i es puguin connectar sense dificultats a les xarxes viàries i de serveis. També es poden aprofitar edificis existents als nuclis rurals ja ordenats per crear-hi habitatge dotacional públic.
Un registre per als agents immobiliaris
Es crea el Registre oficial d'agents immobiliaris de les Illes Balears. La inscripció és voluntària, però exigeix acreditar capacitació professional, disposar d'assegurança de responsabilitat civil i constituir una garantia que respongui de les quantitats que l'agent rebi. Els agents inscrits han de fer constar el número de registre a tota la seva publicitat: és una manera senzilla de comprovar amb qui tractau.
La llei fixa també el contingut mínim de la nota d'encàrrec que l'agent i el client han de signar, amb els honoraris, el termini, el preu sol·licitat i les dades de les assegurances.
Una oficina per als afectats per l'ocupació il·legal
Es crea l'Oficina d'Atenció a les Persones Afectades per l'Ocupació Il·legal d'Immobles, adscrita a la Direcció General d'Habitatge. Informa i orienta sobre les vies legals disponibles, deriva als serveis d'orientació jurídica i al torn d'ofici, acompanya en la presentació de denúncies i es coordina amb els serveis socials, els ajuntaments, els consells insulars i les forces i cossos de seguretat.
Qui ha ocupat il·legalment queda fora de l'habitatge protegit
L'exclusió que ja preveia la Llei 4/2025 s'incorpora ara a la llei d'habitatge amb un mecanisme de comprovació: no es poden adjudicar habitatges protegits a persones condemnades per delictes d'allanament de morada o usurpació en els cinc anys anteriors a la inscripció, i el requisit s'acredita amb el certificat d'antecedents penals.
Altres mesures
Els habitatges protegits de titularitat pública es poden requalificar com a habitatges dotacionals per destinar-los als col·lectius que ho necessitin, i la requalificació es pot revertir quan desaparegui el motiu. S'amplien també les infraccions en matèria d'habitatge: explotar econòmicament infrahabitatges o habitatges sobreocupats, i emprar més d'un habitatge de preu limitat.
2. L'agilització administrativa
Entre la decisió de construir i el moment en què algú obri la porta de casa seva hi ha una successió de tràmits que, encadenats, poden allargar-se anys.
Aquest temps no és neutre: acaba incorporat al preu final que paga qui compra o lloga. Per això la segona línia del pla de xoc actua sobre el procediment.
| Mesura | Llei que la introdueix |
|---|---|
| Entitats col·laboradores urbanístiques | Llei 7/2024 |
| Supressió de la cèdula de primera ocupació | Llei 7/2024 |
| Declaració responsable per accedir a un habitatge de preu limitat | Llei 3/2024 |
| Tramitació unificada dels projectes residencials estratègics | Llei 4/2025 |
| Declaració d'interès autonòmic per a l'habitatge públic | Llei 4/2025 |
| Tramitació d'urgència i preferent de tot l'habitatge protegit | Llei 4/2026 |
| Supressió de la llicència municipal per a l'habitatge públic | Llei 4/2026 |
| La declaració responsable com a via general | Llei 4/2026 |
Qui tramita: les entitats col·laboradores urbanístiques
Llei 7/2024, d'11 de desembre.
Són entitats acreditades que poden intervenir en la tramitació de les llicències urbanístiques i en la verificació dels actes d'ús del sòl i d'edificació.
Convé ser precisos sobre què són. Actuen en l'àmbit de les potestats reglades, allà on l'Administració no valora ni decideix, sinó que comprova si es compleix el que la norma exigeix. La titularitat d'aquestes funcions continua essent pública: es tracta d'una externalització, no d'una privatització, i la decisió final segueix corresponent a l'ajuntament. El motiu és pràctic: permeten que els expedients no s'aturin per manca de mitjans i que l'Administració concentri els recursos allà on realment ha de decidir.
Un tràmit menys per a qui estrena habitatge
Llei 7/2024, d'11 de desembre.
La mateixa llei suprimeix la cèdula d'habitabilitat de primera ocupació, substituïda per la llicència de primera ocupació que atorga l'ajuntament. Fins ara calien dos documents de dues administracions diferents per certificar el mateix; ara n'hi ha prou amb un. A l'illa d'Eivissa ja funcionava així des del 2022, i aquesta experiència és la que ha permès estendre-ho a tot el territori.
Menys paperassa per accedir a un habitatge de preu limitat
Llei 3/2024, de 3 de maig.
L'agilització també arriba a l'usuari final. Per accedir a un habitatge de preu limitat no calen la qualificació administrativa prèvia ni el visat del contracte que exigeix l'habitatge protegit.
- El promotor inscriu l'habitatge al Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat.
- Un cop signada la compra o el lloguer, presentau la declaració responsable per via electrònica dins els trenta dies següents.
- Amb el justificant d'inscripció ja podeu anar a la notaria a elevar a públic el contracte i, després, inscriure l'habitatge al Registre de la Propietat.
- Si canvien les vostres circumstàncies o les condicions d'ús de l'habitatge, ho heu de comunicar per escrit a la Direcció General d'Habitatge i Arquitectura dins els trenta dies següents.
El promotor pot fer una inscripció provisional als efectes de la declaració d'obra nova registral, sense haver d'esperar la llicència de primera ocupació.
Una sola tramitació en lloc de tres
Llei 4/2025, de 18 de juliol.
Aquesta llei actua sobre el coll d'ampolla més gran: la transformació del sòl. Fins ara, convertir un terreny en solars on es pogués construir exigia tramitar per separat el pla d'ordenació, el projecte de reparcel·lació i el projecte d'urbanització, cadascun amb els seus terminis, les seves aprovacions i la seva tramitació ambiental.
Els projectes residencials estratègics permeten resoldre-ho tot en un únic instrument, amb una sola tramitació urbanística i ambiental. El resultat és el mateix —sòl urbanitzat i llest per edificar—, però s'hi arriba en una fracció del temps.
L'habitatge públic, per la via ràpida
Llei 4/2025, de 18 de juliol.
Per a les promocions d'habitatge públic es crea un procediment urbanístic exprés: el Consell de Govern pot declarar-les d'interès autonòmic, i aquesta declaració substitueix el tràmit d'obtenció de la llicència d'obra municipal. S'aplica a qualsevol classe de sòl, amb l'excepció del sòl rústic protegit, que en queda exclòs.
És la mesura que ha permès que les promocions de l'Institut Balear de l'Habitatge passin de la fase de projecte a la de licitació sense els mesos d'espera que abans eren inevitables.
La Llei 4/2026 hi ha afegit un pas més: per executar les obres d'aquests habitatges no cal obtenir cap llicència ni autorització municipal o insular, i tampoc no s'exigeix la qualificació provisional que abans precedia la definitiva.
Tot l'habitatge protegit, per la via d'urgència
Llei 4/2026, d'11 de juny.
Aquesta és, probablement, la mesura de més abast. Tots els expedients que tenguin per objecte incrementar l'oferta d'habitatge amb qualsevol règim de protecció pública es tramiten pel procediment d'urgència, amb els terminis reduïts a la meitat, i tenen preferència sobre la resta d'expedients. Ja no depèn de la classe de promoció ni de qui la impulsi: si el resultat és habitatge protegit, l'expedient passa davant.
La declaració responsable, com a via general
Llei 4/2026, d'11 de juny.
La llei inverteix la regla: la declaració responsable passa a ser la manera ordinària de començar una activitat o exercir un dret, i l'autorització prèvia queda com a supòsit residual. El Govern i les conselleries tenen un any per iniciar les modificacions normatives que substitueixin les llicències per declaracions responsables allà on la normativa estatal i europea ho permeti, i els consells insulars i els ajuntaments han de fer el mateix.
El control no desapareix: es desplaça. En lloc de comprovar abans de deixar actuar, l'Administració comprova després, i per fer-ho ha de reforçar els serveis d'inspecció. La llei ho exigeix expressament: no es pot implantar una declaració responsable sense tenir capacitat de comprovar-la.
Els col·legis professionals com a entitats col·laboradores
Llei 4/2026, d'11 de juny.
Per agilitar la presentació de documentació apareix la Certificació Documental Acreditada: un certificat emès per una entitat col·laboradora —col·legis professionals, cambres de comerç i altres entitats designades— que verifica que la documentació que presentau és suficient i idònia. L'Administració l'ha d'assumir com a completa, i això escurça el temps de tramitació. L'ús d'aquestes entitats és voluntari.
Menys autoritzacions i menys informes vinculants
Al costat de les mesures anteriors, s'ha actuat sobre la manera com es tramiten els expedients urbanístics en general.
- La declaració responsable passa a ser la via general, i les autoritzacions prèvies queden com a supòsit residual.
- S'elimina el caràcter vinculant o determinant dels informes preceptius que preveu la normativa sectorial autonòmica, de manera que un informe desfavorable en un aspecte concret ja no atura tot l'expedient.
- S'harmonitzen els textos normatius i s'hi incorporen annexos explicatius, per evitar que una mateixa norma s'interpreti de manera diferent segons qui la llegeix.
- Es permet la col·laboració dels col·legis professionals en la tramitació.
- Es reforcen els mitjans d'informació urbanística, perquè qui vol construir sàpiga des del primer moment què pot fer a cada solar.
La digitalització dels tràmits
L'agilització no és només normativa: també depèn de les eines. S'han posat en marxa diversos registres i aplicacions que substitueixen consultes presencials i comprovacions manuals.
- El Registre autonòmic d'habitatges de preu limitat, que és el que permet accedir-hi amb una simple declaració responsable.
- El Registre d'habitatges desocupats de grans tenidors.
- Una aplicació informàtica per calcular els preus màxims i emetre'n els certificats.
- El Registre d'informes d'avaluació d'edificis.
- El Registre d'agents de la propietat immobiliària.
- La robotització dels procediments d'ajuts, per escurçar el temps que passa entre la sol·licitud i el cobrament.
- El programa BIM, una metodologia de treball que s'aplica també als projectes d'habitatge públic.
3. L'habitatge públic
Les lleis obrin el camí i els procediments l'escurcen, però hi ha una part que l'Administració ha de fer directament: construir.
Primer, el sòl
Sense sòl no hi ha habitatge. És la matèria primera de qualsevol promoció i, a les Illes, també el recurs més escàs. La via principal per obtenir-ne ha estat la cessió de terrenys per part d'ajuntaments i consells insulars, formalitzada mitjançant convenis entre administracions i la inscripció registral posterior. De manera complementària, també se n'ha obtingut a través dels procediments de compra per tanteig i retracte i mitjançant la compra directa a la Societat de Gestió d'Actius Procedents de la Reestructuració Bancària (SAREB). Aquesta feina de captació continua en marxa per incorporar noves promocions a la planificació.
El camí fins a les claus
Un cop obtingut el sòl, cada promoció recorre un itinerari que ara és més curt que abans: es redacta el projecte tècnic, es tramita la declaració d'interès autonòmic i el Consell de Govern aprova el projecte —un acord que substitueix la llicència municipal— i n'aprova el finançament. A partir d'aquí vénen la licitació, l'adjudicació, l'execució de les obres i l'entrega dels habitatges.
1.213 habitatges públics nous
El desembre de 2025 es varen presentar les primeres 47 promocions, amb un total de 1.213 habitatges públics a totes les illes, destinats a ciutadans residents. La xifra representa un augment de prop del 50 % respecte del parc públic actual, que és de 2.509 habitatges, i es tracta de la major etapa de construcció simultània d'habitatge que ha emprès mai l'Institut Balear de l'Habitatge.
| Illa | Promocions | Habitatges |
|---|---|---|
| Mallorca | 29 | 613 |
| Menorca | 11 | 248 |
| Eivissa | 6 | 292 |
| Formentera | 1 | 60 |
| Total | 47 | 1.213 |
«Construir per llogar»
Al costat de la construcció directa, el Govern ha posat en marxa aquest programa, que multiplica la capacitat de resposta sense esperar que l'Administració ho pugui fer tot per si mateixa. Mitjançant convocatòries públiques, es cedeix sòl públic a la iniciativa privada perquè redacti els projectes, tramiti les autoritzacions, construeixi els habitatges i en gestioni el lloguer durant un termini màxim de 75 anys. Passat aquest termini, el sòl reverteix a l'Administració: el patrimoni públic no es perd, es posa a produir.
El Govern ha signat convenis de cessió de sòl amb els ajuntaments d'Andratx, Eivissa, Felanitx i Santanyí. Altres ajuntaments, com els de Palma i Santa Eulària, han licitat i adjudicat convocatòries pròpies dins aquest mateix marc. En conjunt, s'han planificat més de 2.200 habitatges a Mallorca i Eivissa.
4. Posar més habitatge al mercat
Hi ha una part del problema que no es resol construint: els habitatges que ja existeixen i estan tancats.
A les Illes Balears hi ha pisos buits des de fa temps, immobles que el propietari no vol posar en lloguer per por d'impagaments o de desperfectes, i habitatges que s'han anat desviant cap al lloguer turístic perquè oferia més rendiment i menys incertesa. Recuperar-los per al lloguer residencial és la manera més ràpida d'ampliar l'oferta, perquè aquests habitatges no s'han de projectar ni construir.
«Lloguer segur»: com funciona
El programa parteix d'una constatació senzilla. Si el que atura molts propietaris és el risc, la manera de convèncer-los és eliminar-lo; i si el que atura molts llogaters és el preu, la manera d'ajudar-los és rebaixar-lo. El Govern es col·loca entre els dos i assumeix el risc.
A través de l'Institut Balear de l'Habitatge, el Govern lloga l'habitatge directament al propietari a un preu de mercat taxat per un agent de la propietat immobiliària. Tot seguit, el lloga a una persona resident a les Illes Balears —amb un mínim de cinc anys de residència— amb una rebaixa del 30 % sobre aquest preu. La diferència l'assumeix l'Administració.
Què hi guanya el propietari
El Govern dona garantia total de cobrament del lloguer i de devolució de l'immoble en bon estat. El contracte amb l'Administració és de set anys i el propietari pot triar com vol cobrar: cada mes, per avançat l'any en curs o per avançat els set anys sencers. S'hi poden acollir tant persones físiques com jurídiques, i també els propietaris de diversos habitatges.
Què hi guanya el llogater
Un habitatge un 30 % per davall del preu de mercat, amb un contracte estable i amb l'Administració com a arrendadora. La contrapartida és que l'habitatge ha de ser el domicili habitual i permanent durant tota la vigència del contracte: no es pot destinar a cap altre ús, ni al lloguer turístic.
Quins habitatges hi poden entrar
Els habitatges buits des de fa sis mesos o més. Amb l'ampliació aprovada el maig de 2026, també hi poden entrar els habitatges que provenen del lloguer turístic i els que s'han recuperat de situacions d'ocupació il·legal o de desnonaments per impagament.
També s'hi poden incorporar habitatges pendents de reforma: l'Institut Balear de l'Habitatge pot avançar al propietari fins a 50.000 euros de les rendes futures per finançar les obres. L'import avançat es descompta després del pagament de la renda i no pot superar la suma total de les rendes que el propietari cobrarà pel contracte.
| Preu màxim que cobra el propietari | Preu màxim que paga el llogater | |
|---|---|---|
| Mallorca i Menorca | 1.500 € | 1.050 € |
| Eivissa i Formentera | 2.100 € | 1.470 € |
Per a la gestió del programa s'han signat convenis de col·laboració amb el Col·legi d'Agents de la Propietat Immobiliària de les Illes Balears i el Col·legi d'Administradors de Finques de les Illes Balears, que actuen com a entitats col·laboradores en el desenvolupament i la gestió del programa i en el seguiment dels contractes d'arrendament.
A finals del primer semestre de 2026, prop d'un centenar d'habitatges ja s'havien incorporat al programa.
Recuperar els habitatges del lloguer turístic il·legal
Hi ha una altra bossa d'habitatge que es pot retornar al mercat residencial: la dels immobles que es lloguen a turistes sense complir la normativa. Aquesta actuació correspon als consells insulars, que hi tenen la competència, i el Govern hi suma la seva pròpia tasca inspectora.
- Convenis amb els portals immobiliaris per detectar els anuncis fraudulents i les infraccions.
- Increment dels recursos humans destinats a la inspecció.
- Inspeccions específiques dels habitatges protegits que s'estiguin destinant a lloguer turístic.
L'objectiu no és sancionador sinó de mercat: cada habitatge que deixa el lloguer turístic il·legal és un habitatge que pot passar al lloguer residencial per a residents.
Per això la Llei 4/2026 ha convertit la sanció en un incentiu. Qui hagi estat sancionat per comercialitzar turísticament un habitatge sense complir la normativa pot obtenir una rebaixa important de la multa si reconeix la responsabilitat i cedeix l'habitatge.
| Si cediu l'habitatge a… | Durant | Rebaixa de la multa |
|---|---|---|
| Lloguer a preu limitat o social, o altres finalitats d'interès general | Mínim 5 anys | 80 % |
| Programes públics de mobilització d'habitatge buit, com «Lloguer segur» | Mínim 7 anys | 60 % |
La diferència entre les dues opcions és qui cobra la renda. En el primer cas la percep l'administració que gestioni el programa de lloguer social; en el segon, el propietari, un cop descomptada la rebaixa que s'aplica al llogater. A aquestes reduccions s'hi pot sumar encara la que correspon per pagament immediat.
5. Ajudes per accedir a un habitatge
Hi ha famílies que, tot i que l'oferta creixi i els preus es continguin, no arriben a reunir l'entrada d'una compra o no poden assumir la renda d'un lloguer. Per a elles hi ha ajuts directes.
Nova Hipoteca Jove
L'obstacle habitual per comprar el primer habitatge no és tant la quota mensual com l'estalvi previ: les entitats financeres solen finançar fins al 80 % del valor de l'immoble, i el 20 % restant l'ha d'aportar el comprador.
El programa cobreix precisament aquest tram. El Govern avala el finançament que l'entitat financera atorgui per damunt del 80 % del valor d'adquisició, fins a un màxim del 20 %. Determinats col·lectius hi tenen condicions més avantatjoses.
S'aplica a compravendes de fins a 382.000 euros. Més de 800 persones ja n'han estat beneficiàries.
Ajudes al lloguer
Ajuda de fins a 3.000 euros anuals per a l'arrendatari. Les convocatòries anuals disposen de més de 9 milions d'euros i beneficien més de 5.000 persones.
Els pagaments de la convocatòria de 2024 estan finalitzats i els de la convocatòria de 2025 es troben en fase de resolució. El temps de pagament s'ha reduït respecte de la situació de partida de juliol de 2023.
Bo de lloguer jove
Ajuda de 250 euros mensuals per a l'arrendatari jove, amb una dotació de 4,8 milions d'euros anuals. La convocatòria de 2022-2023 està resolta i la de 2025 es troba en fase de pagament.
Compensacions als arrendadors per suspensió de desnonaments
El Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, va suspendre amb caràcter extraordinari els procediments de desnonament i els llançaments quan afecten persones econòmicament vulnerables sense alternativa d'habitatge. Aquesta suspensió protegeix l'ocupant, però deixa el propietari sense l'immoble i sense la renda.
Per compensar-ho s'han destinat més d'un milió d'euros a 300 arrendadors afectats.
Rehabilitació i eficiència energètica
Fons NextGenerationEU.
Un habitatge amb mala eficiència energètica és un habitatge car de mantenir. Cinc programes d'ajuts actuen sobre aquest cost.
- Rehabilitació d'edificis d'habitatge en barris, amb criteris d'eficiència energètica.
- Implantació de les oficines de rehabilitació, en col·laboració amb els col·legis professionals.
- Millora de l'eficiència i l'estalvi energètic d'edificis plurifamiliars i unifamiliars.
- Millora de l'eficiència energètica d'habitatges dins edificis.
- Elaboració del llibre de l'edifici i redacció de projectes de rehabilitació.
S'han concedit 73 milions d'euros en ajuts i se n'han beneficiat més de 8.000 habitatges.
6. Mesures fiscals
Comprar o llogar un habitatge no és només pagar-ne el preu: al voltant de cada operació hi ha imposts i despeses que poden decidir si una família hi arriba o no.
La sisena línia del pla de xoc actua sobre aquesta part: alleugerir la càrrega fiscal de qui accedeix a un habitatge i, alhora, fer atractiu per als propietaris posar-lo en lloguer a un preu raonable. Les mesures es reparteixen entre dos moments diferents: els imposts que es paguen en adquirir l'habitatge i les deduccions que s'apliquen després, a la declaració de la renda.
Els imposts que es paguen en adquirir un habitatge
Segons si l'habitatge és de segona mà o d'obra nova, l'operació tributa per un impost o per l'altre. Tots dos són imposts cedits a la comunitat autònoma, que en fixa els tipus.
ITP · Comprar un habitatge de segona mà
L'impost sobre transmissions patrimonials és el que es paga en comprar un habitatge de segona mà. La reforma fiscal iniciada amb la Llei 11/2023 l'ha suprimit o rebaixat de manera substancial per als col·lectius amb més dificultats d'accés. Més de 5.700 joves ja se n'han beneficiat.
| Qui compra | Tipus | Si és un habitatge de preu limitat |
|---|---|---|
| Menors de 30 anys i persones amb discapacitat (primer habitatge habitual) | Exempt | Exempt |
| Menors de 36 anys, famílies nombroses, famílies monoparentals i qui té persones amb discapacitat a càrrec | 2 % | 1 % |
| Majors de 36 anys (primer habitatge habitual) | 4 % | 2 % |
Aquests beneficis s'apliquen fins a un valor de l'habitatge de 331.859,70 euros a Mallorca i Menorca i de 378.212 euros a Eivissa i Formentera. En el cas de les famílies nombroses, el límit s'incrementa un 15 %.
AJD · Signar l'escriptura d'un habitatge nou
L'impost sobre actes jurídics documentats grava les escriptures notarials i és el que es paga quan es compra habitatge nou, perquè aquestes operacions tributen per IVA i no per transmissions patrimonials. La reforma hi ha estès els mateixos criteris.
Queden exemptes les persones menors de 30 anys i les persones amb una discapacitat igual o superior al 33 % que adquireixen el seu primer habitatge habitual. Aquesta exempció exigeix complir tots els requisits següents:
- Tenir la residència habitual a les Illes Balears durant almenys els tres anys immediatament anteriors a la compra.
- Que sigui el primer habitatge del qual adquiriu com a mínim el 50 % de la plena propietat, i no ser titular de la meitat o més de cap altre habitatge.
- Que l'habitatge arribi a ser el vostre domicili habitual.
- Que la base imposable de la vostra declaració de la renda no superi els 52.800 euros en tributació individual o els 84.480 euros en tributació conjunta.
- Haver contractat un préstec hipotecari per un import igual o superior al 60 % del valor de taxació de l'habitatge.
| Cas | Tipus |
|---|---|
| Primer habitatge habitual de joves menors de 36 anys, persones amb discapacitat, famílies nombroses i monoparentals | 0,5 % |
| Primer habitatge habitual, amb caràcter general | 1 % |
| Part que supera el límit bonificable | 1,5 % |
El tipus del 0,5 % s'aplica als primers 331.859,70 euros a Mallorca i Menorca i als primers 378.212 euros a Eivissa i Formentera.
Les escriptures que documenten l'adquisició d'habitatges de preu limitat i de preu taxat paguen la meitat de la quota. És una mesura rellevant perquè aquests habitatges tributen per IVA i actes jurídics documentats, de manera que és per aquesta via que hi arriben els incentius pensats per afavorir l'habitatge assequible.
Les deduccions al tram autonòmic de l'IRPF
Les tres mesures següents no s'apliquen en el moment de la compra, sinó a la declaració de la renda. Totes tres actuen sobre el tram autonòmic de l'impost sobre la renda de les persones físiques.
IRPF · Si pagau una hipoteca
Decret llei 1/2026, d'1 d'abril.
Per a l'exercici fiscal de 2026 s'estableix una deducció al tram autonòmic de l'IRPF pensada per pal·liar l'increment del cost financer dels préstecs hipotecaris.
S'aplica als contractes de préstec o crèdit amb garantia hipotecària i tipus d'interès variable subscrits per finançar l'adquisició d'un habitatge, sempre que l'immoble hipotecat sigui el vostre habitatge habitual.
IRPF · Si viviu de lloguer
| Qui | Deducció | Import màxim |
|---|---|---|
| Menors de 36 anys i majors de 65 anys sense activitat laboral o professional | 15 % | 530 € |
| Famílies monoparentals i nombroses, menors de 30 anys, persones amb discapacitat igual o superior al 33 %, contribuents amb persones a càrrec amb discapacitat i treballadors autònoms | 20 % | 650 € |
Hi ha també una deducció del 15 % de les rendes de lloguer pagades pel trasllat temporal de l'illa de residència a una altra illa de l'arxipèlag dins una mateixa relació laboral per compte d'altri, amb un màxim de 440 euros anuals; en tributació conjunta, cada contribuent la pot aplicar. I els treballadors que ocupen places declarades de difícil o molt difícil cobertura, així com els membres de la Policia Nacional i de la Guàrdia Civil destinats a les Illes Balears, es poden deduir el 40 % del que hagin pagat per adquirir, construir o llogar un habitatge a les Illes, o pel transport aeri o marítim interinsular.
Les inversions que milloren la qualitat i la sostenibilitat de l'habitatge habitual donen dret a una deducció del 50 %, sempre que es compleixin determinats requisits, com ara assolir una qualificació mínima d'eficiència energètica.
IRPF · Si teniu un habitatge per llogar
La reforma també actua sobre l'altra banda del contracte, perquè treure un habitatge al mercat de lloguer surti a compte. Les deduccions per llogar exigeixen arrendar la totalitat de l'habitatge en un únic contracte i que la base imposable del propietari no superi els 52.800 euros en tributació individual o els 84.480 euros en tributació conjunta.
Assegurança d'impagament: deducció del 75 %
Les primes d'assegurances que cobreixen totalment o parcialment l'impagament de les rendes es dedueixen en un 75 %, amb un màxim de 440 euros anuals. S'exigeix, entre altres requisits, que el contracte amb el mateix arrendatari duri un any o més i que la despesa s'acrediti amb factura o document equivalent. És compatible amb la deducció per altres despeses.
Altres despeses: deducció del 50 %
Es dedueixen en un 50 % les primes d'assegurança de danys, els costs de reparació i manteniment i, si pertoca, les despeses de comunitat, les tributàries, les de formalització dels contractes i les d'obtenció dels certificats d'eficiència energètica dels habitatges llogats. El límit és de 1.500 euros, que s'amplia fins a 1.800 euros si l'habitatge es lloga a la Comunitat Autònoma per a programes com «Lloguer segur». Només es pot aplicar en un exercici fiscal i s'exigeix, entre altres requisits, que el contracte amb el mateix arrendatari duri un any o més, que l'habitatge no hagi estat llogat almenys durant els dos exercicis anteriors i que la renda no superi els 15 euros mensuals per metre quadrat de superfície útil.
Deducció nova per moderar els preus
A la declaració de la renda de 2026, que es presenta el 2027, els arrendadors que prorroguin contractes o en signin de nous sense apujar el lloguer —o apujant-lo només segons l'índex legal aplicable— es podran deduir el 50 % dels ingressos nets obtinguts, amb un límit de 800 euros anuals per habitatge i 2.000 euros per contribuent.
Habitatges ocupats il·legalment: deducció del 40 %
El propietari d'un habitatge ocupat il·legalment, o sobre el qual s'ha suspès el llançament perquè l'arrendatari es troba en situació de vulnerabilitat econòmica, es pot deduir el 40 % de les despeses que hagi hagut d'assumir, amb un límit de 500 euros per declaració:
- L'impost sobre béns immobles.
- La taxa de residus sòlids urbans.
- Els subministraments d'electricitat, aigua, gas i telecomunicacions.
- Les despeses comunitàries ordinàries.
- Les despeses de conservació i manteniment.
- Les despeses dels procediments judicials per recuperar la possessió de l'immoble.
Les condicions completes de cada benefici fiscal, amb tots els requisits exigibles, es poden consultar a la seu de l'Agència Tributària de les Illes Balears.
Comparteix
-
C. de la Llotja, 3 07012 Palma
Xarxes socials
