El Consell de Govern d’avui ha aprovat el Pla Integral d’Addicions de les Illes Balears (2025-2032), una fulla de ruta, un compromís d’acció i una acció global davant uns dels desafiaments més complexos i importants que tenim com a societat: les addicions. Aquest document sorgeix de la participació i implicació de les diferents administracions amb competència en la matèria, entitats, agents, famílies i usuaris i posa el focus principalment entre el jovent i els menors d’edat, amb mesures de control i promoció de la intervenció precoç.

El pla preveu l’abordatge de tot tipus d’addicions no sols per ús de substàncies (alcohol, tabac i altres drogues), sinó també sense altres conductes addictives que tenen a veure amb les pantalles i els llocs d’atzar, entre d’altres. Es basa en tres pilars fonamentals: prevenció, tractament i reinserció social amb 6 línies estratègiques (prevenció; model d’atenció, reducció i control de l’oferta, coordinació, participació i comunicació; formació; i investigació i avaluació).

L’objectiu és la prevenció de les conductes addictives davant una, cada vegada major, normalització generalitzada dels consums, l’ús de pantalles i dels jocs d’atzar, promovent alternatives saludables i la formació i la informació i sensibilització sobre les addiccions. Al mateix temps, vol donar una informació millor sobre els recursos disponibles per facilitar l’accés als dispositius existents de deshabituació.

Es busca garantir un accés equitatiu als serveis, sense discriminació, i una atenció personalitzada que tingui en compte les necessitats específiques de cada persona.

També pretén establir una xarxa integrada de recursos que permeti millorar la col·laboració entre els agents implicats (professionals i ciutadania), i assegurar que es prenguin decisions basades en l’ètica professional i l’evidència científica. Per altra banda, es vol promoure una societat més informada i sensibilitzada amb les addiccions, i fomentar la participació ciutadana en la resolució d'aquesta problemàtica.

Per a desenvolupar aquests objectius, hi ha 6 línies estratègiques  amb 16 objectius estratègics, 30 específics i 139 accions.

Una vegada aprovat avui pel Consell de Govern, el proper 31 de març es convocarà la Comissió Institucional sobre Drogodependències i altres addiccions per aprovar les accions a prioritzar al llarg d’enguany,

 

Entre les accions previstes, figuren:

— Promoure i col·laborar amb els ens locals per al desenvolupament d’ordenances municipals que facilitin entorns segurs i saludables, i regular la prohibició de fumar en vies públiques i espais naturals, així com el consum d’alcohol o altres substàncies en espais públics.

— Fomentar la creació d’espais públics segurs i atractius, com parcs, centres esportius o culturals, on la comunitat pugui desenvolupar activitats lúdiques saludables.

— Promoure espais d’oci lliures de substàncies addictives (festes populars, esportius, lleure), fomentant col·laboracions amb el sector privat.

— Promoure models d'oci saludable en la planificació i organització tant de festes populars com de celebracions privades, assegurant que les activitats siguin segures i minimitzin els riscos associats.

— Impulsar que en els centres educatius es treballi la prevenció de les conductes addictives com a projecte de centre per garantir-ne la sostenibilitat.

— Impulsar l’ús d’eines per al diagnòstic, per a la implementació del projecte d’escola promotora de salut, així com per a la formació de la xarxa de suport comunitari i per a l’avaluació.

— Elaborar i implementar un protocol per a la detecció i intervenció precoç de factors de risc i senyals d’alerta de consum de substàncies o d’altres comportaments susceptibles de generar addicció i que suposin un risc greu per l’alumnat.

— Elaborar i implementar un protocol per a la detecció, derivació i intervenció precoç de factors de risc i senyals d’alerta de consum de substàncies o d’altres comportaments susceptibles de generar addicció, adoptant mesures preventives i amb especial atenció als infants, adolescents, joves i les seves famílies.

— Augmentar els serveis de prevenció i intervenció precoç dirigit a infants, adolescents, joves i les seves famílies.

— Crear el programa de prevenció d'addiccions a l'entorn laboral, que vagi des de la prevenció universal, detecció, intervenció breu i intervenció per recursos a la incorporació social.

— Impulsar recursos de desintoxicació hospitalària que cobreixin totes les addiccions.

— Impulsar programes d’atenció a la patologia dual tant a l’àmbit hospitalari com ambulatori.

— Potenciar la detecció precoç de factors de risc i conductes addictives, i intervenció breu a atenció primària i urgències de salut, així com a serveis socials comunitaris, i establir-ne els circuits de derivació amb els recursos pertinents.

— Sensibilitzar els professionals d’atenció primària pel que fa a la detecció precoç de càrregues familiars i possibles violències o altres determinants socials de la salut en aquelles dones que tenen prescrits psicofàrmacs.

— Promoure l’atenció domiciliària o telemàtica per a aquelles persones que no poden accedir al tractament.

— Fomentar els centres de dia i programes de teràpia ocupacional per a pacients vinculats a recursos d’addiccions.

— Promoure centres de dia de baixa exigència per a persones amb conductes addictives.

— Promoure des dels òrgans competents en matèria laboral l’impuls de programes que afavoreixin la contractació de persones en procés de recuperació.

—Impulsar i millorar els mecanismes de vigilància i compliment de la legislació en matèria d’addiccions i en la regulació del joc d’atzar.

— Impulsar el desenvolupament de l’Observatori Balear d’Addiccions.

 

El Pla parteix d’una anàlisi de la situació realitzat entre el gener i abril del 2024 i que va revelar diverses problemàtiques i necessitats en l'àmbit de les addiccions a les illes Balears.  La incidència i prevalença dels problemes de salut mental en infants i adolescents està augmentant. Els consums amb potencial addictiu dels més joves comencen a ser un greu problema de salut pública, amb conductes de risc potencials (violències, sexualitat de risc, assetjaments, consum de pornografia, apostes en línia, etc.).

L'última enquesta sobre l'ús de drogues en l'ensenyament secundari a Espanya (Estudes), corresponent a l'any 2023, ha posat de manifest que les estudiants amb edats compreses entre els 14 i els 18 anys de Balears beuen i fumen més tabac que els seus companys de gènere masculí.

El 55,6% de les estudiants de gènere femení va admetre haver ingerit begudes alcohòliques en l'últim mes davant del 48,4% dels seus companys masculins. Aquestes joves d'entre 14 i 18 anys també participen en botellots amb major freqüència que els seus companys masculins. L'edat mitjana de l'inici del consum d'alcohol se situa en aquest arxipèlag en els 14 anys.

També fumen més. Gairebé una de cada quatre estudiants fuma regularment (24,5%), davant d'un de cada cinc alumnes (19,8%) que també comença a enganxar-se a aquest hàbit nociu. L'edat mitjana de l'inici en el consum del tabac se situa a les illes en els 14,1 anys, gairebé al mateix temps que es comença a beure.

Els cigarrets electrònics no són innocus i, en moltes ocasions, són la porta d'entrada al consum dels tradicionals. A Balears, més de la meitat dels estudiants d'ESO (el 53,9%) admeten haver-los provat, mentre que el 45,4% confessen que ho han fet de forma més regular, alguna vegada en els últims dotze mesos.

Els hipnosedants (tranquil·litzants, somnífers), aconseguits amb o sense recepta, s'erigeixen com la quarta substància més consumida, ja que gairebé un de cada cinc estudiants (19,6%) admeten haver-los consumit en alguna ocasió. El que més preocupa és que els percentatges d'un consum més freqüent tenen una tendència creixent.