Exposiciones y catálogos

Las exposiciones relacionadas con la memoria democrática en las Illes Balears suelen ser de cariz temporal, de forma que, al igual que otras herramientas para la didáctica como el teatro, hay que estar atento y programar las visitas en un periodo de tiempo específico. No obstante, y fruto de estas exposiciones, disponemos de varios catálogos que son una compilación de fuentes primarias, textos de síntesis y de análisis y de imágenes que hay que tener presentes en la didáctica.

En cuanto al conjunto de las Illes Balears, en 2010 tuvo lugar la exposición Les Illes Balears i l’exili republicà, comisionada por el historiador y profesor David Ginard Féron y que cuenta con un catálogo editado. Entre los contenidos del catálogo destacamos una cronología, textos de análisis, una extensa compilación de fotografías, fragmentos de entrevistas y fragmentos de textos publicados en prensa que nos ayudan a adentrarnos en el exilio republicano desde múltiples perspectivas: tipo de exilio, los países de destino, los campos de refugiados, los isleños en los campos nazis y biografías.

El mismo año se inauguró la exposición Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936, comisionada por la historiadora Isabel Peñarrubia i Marqués, en colaboración con el Institut Balear de la Dona, la Obra Social “Sa Nostra” Caixa de Balears y el Consell Insular de Formentera. La exposición, que cuenta con una edición en formato libro, se basó en la situación de la mujer en el trabajo, la educación y la legislación entre 1880 y 1936, y cuenta también con una sección de análisis biográficos de protagonistas del feminismo en las Islas.

Si nos centramos en las Pitiusas destacan Feim Memòria. La Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera, y Eivissa i Formentera republicanes.

Feim Memòria. La Segona República, la Guerra Civil i el Franquisme a Eivissa i Formentera fue una exposición creada en 2010 para contribuir a recuperar la memoria de las víctimas de la guerra y de la dictadura —asesinados, exiliados y represaliados—, así como para reparar a las personas que fueron perseguidas por sus ideales. El catálogo resultante es una obra editada por el Consell d’Eivissa, el Consell de Formentera, el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera y los ayuntamientos de Eivissa y de Sant Josep de sa Talaia, e incluye textos de Antonio Viñarás, Neus Escandell, Pere Vilàs, Manel Santana, Xicu Lluy, Santiago Colomar, fotografías y documentos de época. Es, sin duda, una herramienta necesaria por la didáctica de la contemporaneidad en las Pitiusas.


Eivissa y Formentera republicanes fue una exposición comisionada por Luis Ruiz Vale e impulsada por el Consell Insular d’Eivissa y por el Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera en 2016. Contamos con un catálogo formado por diez capítulos y un anexo fotográfico y de prensa con el mismo título. Entre los temas que se desarrollan encontramos los proyectos republicanos en Formentera, las primeras elecciones en que participaron mujeres, los intentos de reforma educativa, la cultura popular, el arte y referencias biográficas a Joaquim Gadea Fernández, Antoni Martínez Juliana y Elliot Paul. Se trata de casi doscientas páginas destinadas a analizar la situación política, social y cultural de las Pitiusas durante los años de la República.

En cuanto a Menorca, desde el Arxiu d’Imatge i So se organizó en 2002 una exposición itinerante titulada Imatges. La vida a Menorca durant la Transició (1973-1983), que recoge fotografías, textos y artículos de prensa de la época. El resultado de la exposición fue recogido en un catálogo

En Ciutadella se organizó la exposición El viatge de Guernica, un montaje audiovisual y documental sobre el cuadro de Picasso que analiza su significado y los traslados que sufrió hasta que pudo volver al Estado español. El estudio del Guernica, además de la perspectiva artística, nos ayuda aproximarnos al estudio de la Guerra Civil y su impacto internacional, así como la tragedia social que acompaña a los conflictos armados.

Como actividad relacionada con las jornadas On som 80 anys després?, se expuso en Maó la exposición fotográfica Desenterrant el silenci de Sergi Bernal, sobre el maestro catalán Antoni Benaiges Nogués, asesinado al empezar la guerra y ejemplo de cómo el golpe de estado militar puso fin a proyectos modernizadores.

Respecto a Mallorca, tenemos que mencionar Aurora Picornell. Història i memòria, organizada por el Institut Balear de la Dona y comisionada por David Ginard. Se trata de una exposición itinerante que se ha expuesto en varios centros educativos, como la Universitat de les Illes Balears o el IES Sineu.


Díptico de la exposición de Aurora Picornell, disponible en https://sac.uib.cat/digitalassets/530/530232_diptic-exposicioi-ap.pdf.

En el municipio de Porreres se llevó a cabo una exposición sobre la República elaborada por Tomeu Garí y Simó Tortella, que se publicó en formato de catálogo en 2005, y en segunda edición en 2010. El título de la obra es La república a Porreres. Un temps oblidat, y cuenta con prólogo y texto introductorio de los historiadores Arnau Company y Manel Santana. Los contenidos se organizan en bloques temáticos: el entorno, los grupos sociales, las actividades económicas, los alcaldes, la prensa, el asociacionismo, el ocio y el tiempo libre, la enseñanza, la iglesia y el desenlace. Cada imagen se encuentra contextualizada, y en su conjunto representa una cuidadosa obra de recuperación de la memoria de un pueblo: un trabajo a escala local que permite al alumnado acercarse a la vida cotidiana, cultural y política.

La exposición Memorias (2018) es un proyecto fotográfico de Marina Cánovas formada por un total de cuarenta y siete imágenes que sensibilizan e invitan al espectador a la reflexión. Con un carácter artístico, las imágenes reflejan escenas e ideas vinculadas a la guerra, a la represión, a las fosas comunes y a los símbolos de la dictadura en el espacio público.

Entre las exposiciones o museos de cariz permanente tenemos que tener en cuenta la Torre de l’Homenatge en el Castell de Bellver, que desde 2017 acoge la exposición La presó de Bellver, 1936-1939, resultado de una búsqueda sobre el uso de Bellver como centro penitenciario durante la guerra. Recoge los nombres de los presos identificados, fotografías, cartas, dibujos, paneles explicativos sobre figuras como Andreu Crespí y Alexandre Jaume Rosselló, así como un juego de dominó creado por Emili Darder.

Así mismo, en los museos de las Illes Balears encontramos algunas referencias generales a la memoria democrática, como sería por ejemplo las referencias al exilio al Museu de Menorca, si bien, y tal como señala la Ley 2/2018, de memoria y reconocimiento democráticos de las Illes Balears, hace falta un impulso en la creación de secciones museísticas especializadas.

Si volvemos a las exposiciones realizadas, y ampliando el foco más allá de las Illes Balears, se tiene que destacar Les petites coses, una exposición impulsada por el grupo de investigación Mapas de la Memoria de la UNED y que ha hecho un itinerario por varias ciudades del país, visitando también las Islas. A través de fotografías de gran formato, la exposición se centra en objetos que ayudan a materializar la memoria silenciada del franquismo, como cartas, documentos, y todo un conjunto de objetos que durante largo tiempo permanecieron olvidados en cajones, custodiados con cuidado.

Otras exposiciones realizadas fuera del marco geográfico de las islas, entre muchas otras, han sido L’exili del 1939 al còmic. Vinyetes a la frontera; Refugiats: Andorra, país d’acollida; L’exili republicà i l’edició: amb lletres i paper, y On són?

Bibliografía para el estudio de la Memoria Democrática en las Iles Balears

A través de este apartado queremos ofrecer a los docentes una herramienta de referencia para el estudio de la memoria democrática. Se trata de obras de investigación histórica que hacen referencia a las Illes Balears o bien a una isla específica, y que en su conjunto nos otorgan las herramientas sobre las cuales construir propuestas didácticas de carácter científico.

 

·         AA.VV. (1986-97). Memòria civil. Mallorca en guerra (1936-1986). Palma: diario Baleares. (coleccionable).

·         AA.VV. (2015). Memòria contra l’oblit: les fosses de la guerra civil a Eivissa i Formentera. Eivissa: Fòrum per la Memòria d’Eivissa i Formentera.

·         AA.VV. (2015). Guerra i repressió franquista a les Illes Balears. Barcelona: Associació per a la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat.

·         AA.VV. (2003). Personatges de la nostra història (2): Margalida Roig Colomar. Eivissa: Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

·         AA.VV. (2010). Dones. Reconstruïm la història. Les Illes 1880-1936. Palma: Institut Balear de la Dona, Obra Social Sa Nostra. Consell Insular de Formentera.

·         AA.VV. (2011). Els Invisibles. Diccionari de militants, organitzacions i sindicats llibertaris de les Illes Balears: Mallorca. 1869-1952. Palma: Edicions del Moixet Demagog i Grup d’estudis Llibertaris Els Oblidats.

·         AA.VV. (2020). Personatges de la nostra història, 5 (Margalida Roig Colomar). Eivissa: Associació d’Amics del Museu Arqueològic d’Eivissa i Formentera.

·         Adrover Oliver, Aina; Cabot Calçapeu, Joan (2002). Felanitx 1931-1939. República, guerra i repressió. Eivissa: Res Publica Edicions.

·         Aguilera Povedano, Manuel (2017). Un periodista en el desembarco de Bayo: Gafim y la guerra civil en Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Albertí i Genovart, Benet (1998). La guerra civil a Banyalbufar: a l’ombra de Falange. Palma: Documenta Balear.

·         Alzina Seguí, Pere «"Mi historia": diaris escolars durant la guerra civil a l’illa de Menorca», Imatge de l’escola, imatge de l’educació, Palma: Edicions UIB, p. 75-85.

·         Antich Servera, Rafel (2002). Memòria als republicans víctimes de la repressió feixista a Algaida durant la guerra civil de 1936. Algaida: Ajuntament d’Algaida, Consell de Mallorca.

·         Bosch, Francesca (1987). Aurora Picornell. La lluita mai no mor. Palma: Nostra Paraula.

·         Canyelles Canyelles, Tomeu, Ferrero-Horrach, Aina (2018). Bellver, presó franquista. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Capellà Fornés, Llorenç (1989). Diccionari Vermell. Palma: Editorial Moll.

·         Capellà Fornés, Margalida (2009). Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939). Volumen I. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Capellà Fornés, Margalida (2010). Dones republicanes. Memòria de la guerra civil a Mallorca (1936-1939). Volumen II. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Capellà Fornés, Margalida (2014). Veus republicanes. Memòria de la Guerra Civil a Mallorca. Volumen III. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Capellà Roca, Pere (2006). Cartes des de la presó. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Capó Piris, Joan (2017). Ferreries durant la segona república i la guerra civil. Maó: Institut d’Estudis Menorquins.

·         Cardona Costa, Antònia (1991). Antoni Albert i Nieto, un mestre eivissenc. Eivissa: Consell d’Eivissa i Formentera.

·         Carrió Villalonga, Pere J.; Domènech Bestard, Manel V.; Ramis Caldentey, Antoni (2015). Les escoles de les Illes Balears en temps de la II República. Palma: Edicions Talaiots.

·         Carrió Villalonga, Pere J. (2022). El magisteri depurat a Palma a partir de la guerra civil. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Casasnovas Camps, Miquel Àngel (2015). «La represión franquista de 1939 en Menorca», Guerra i repressió franquista a les Illes Balears, Barcelona.

·         Casasnovas Camps, Miquel Àngel (2017). Història de Menorca. Palma: Editorial Moll.

·         Castillo Fuentesal, Marina (2019). La Guerra Civil a Mallorca (1936-1939): itineraris didàctics dirigits als alumnes de 4t d’ESO, per conèixer el conflicte bèl·lic a Palma. Universitat de les Illes Balears, Trabajo Final de Máster (inédito).

·         CEDOC UIB (2023). Mallorca Nova. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Colinas, Antonio (1995). Rafael Alberti en Ibiza. Seis semanas del verano de 1936. Barcelona: Tusquets.

·         Colomar Ferrer, Santiago (2009): Formentera a l’època contemporània (1782-2007). Palma: Documenta Balear.

·         Company Matas, Arnau (1996). Sant Joan. Cacis i repressors. Palma: Documenta Balear.

·         Company Matas, Arnau (2008). Emili Darder: el darrer batle republicà de Palma. Palma: Ajuntament de Palma.

·         Company Matas, Arnau (2015). La Segona República a Mallorca: eleccions, partits polítics, mitjans de comunicació i gestió pública. Universitat de les Illes Balears. Tesi doctoral (repositori digital).

·         Company Mates, Arnau (2011). Emili Darder i Cànaves : recorreguts en memòria del darrer batle republicà per conèixer la seva vida i obra.

·         Company Mates, Arnau; Serra Busquets, Sebastià (coord.) (2006). La Segona República: XXV Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Cortés Servera, Josep (2017). La guerra civil a Sant Llorenç des Cardassar. Palma: Documenta Balear.

·         Del Hoyo Bernat, Xavier; Company Matas, Arnau (2005). Palma 1931-1936. L’evolució de la ciutat a través de la imatge. Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Del Hoyo Bernat, Xavier; Company Matas, Arnau (2005). Palma 1931-1936. L’evolució de la ciutat a través de la imatge. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Duran Pastor, Miquel (1982). Sicut oculi: un tiempo pasado que no fue mejor. Vigilantes y vigilados en la Mallorca de la postguerra, 1941-1945. Palma: Miquel Font Editor.

·         Escandell i Tur, Neus; Viñarás i Domingo, Antonio (2016). La Segona república a Eivissa i Formentera. Palma: Documenta Balear.

·         Escanellas Roig, Antoni J. (2020). La fitxa 15. Postals contra l’oblit. Palma: Dolmen Editorial.

·         Ferrà, Damià. (1987). Campanet: la guerra civil (1936-1939). Quaderns de Campanet, 2.

·         Ferragut Muñoz, Maria Àngels (2022). Rutes de la guerra civil i de la repressió a Mallorca. Palma: Documenta Balear.

·         Font Jaume, Alexandre (2011). Alexandre Jaume Rosselló, 1879-1937. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Font Jaume, Alexandre (dir.) (2019). Alexandre Jaume Rosselló i el seu temps: 1879-1973. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Garcia Munar, Pere Josep (2022). Guia de la república i la guerra: Pollença, Port de Pollença i Cala Sant Vicenç. Palma: Illa Edicions.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2007). La guerra civil a Porreres. Desfilades de día, afusellaments de nit. Palma: Documenta Balear.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2010). La república a Porreres, un temps oblidat. Porreres: Ajuntament de Porreres.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2012). Climent Garau Juan (1897-1936). Entre el pinzell i la vara. Palma: Documenta Balear.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2015). La fossa dels mariandos. Obrir per poder tancar la història. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2015). La fossa dels mariandos. Obrir per poder tancar la història. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Garí Salleras, Bartomeu (2019). La repressió feixista a Mallorca durant la guerra civil i la postguerra (1936-1945). Palma: Lleonard Muntaner.

·         Ginard Féron, David (1991). La resistència antifranquista a Mallorca (1939-1948). Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (1997). L’oposició al franquisme a les Balears (1936-1975). Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2008). L’exili balear de 1939. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2012). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Volumen 1. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2014). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals del moviment obrer a les Balears, 1930-1950. Volumen 2. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2016). La Casa del Poble i el moviment obrer a Mallorca 1900-1936. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Ginard Féron, David (2018). Aurora Picornell: feminismo, comunismo y memoria republicana en el siglo XX. Granada: Comares.

·         Ginard Féron, David (2018). Treballadors, sindicalistes i clandestins. Històries orals de la República, guerra i resistència. Volumen 3. Palma: Documenta Balear.

·         Ginard Féron, David (2023). Aurora Picornell. De la Història al símbol. Palma: Documenta Balear (2ª edición, revisada y ampliada).

·         Ginard Féron, David (2023). Matilde Landa: el compromiso y la tragedia (1904-1942). Valencia: Publicacions de la Universitat de València.

·         Ginard Féron, David (coord.) (2011). Dona, Guerra civil i franquisme. Palma: Documenta Balear.

·         Hernández Andreu, Juan (2018). Juan Hernández y la guerra civil en Menorca. Palma: Objeto Perdido Ediciones.

·         Herranz Hammer, Albert; Roque Company, Joana Maria (2021). La Segona República a Mallorca: el temps, els fets i els protagonistes. Palma: Nova Editorial Moll.

·         Isern Ramis, Marçal (2016). Un idealista en temps de guerra i dictadura. Memòries (1927-1976). Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Jaume i Esteva, Maria Eugènia (2019). Esclaus oblidats. Els camps de concentració a Mallorca (1936-1942). Palma: Documenta Balear.

·         Jaume Rosselló, Alexandre (2011). Escrits des de la presó (1936-1937). Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         León Goyri, María Teresa (1999). Memoria de la melancolía. Madrid: Castalia.

·         Limón Pons, Miquel Àngel; López Casasnovas, Joan F.; Lluy, Xicu (2009). Menorquins a Mauthausen. Ciutadella: Confederació General del Treball de les Illes Balears.

·         Lliteras Lliteras, Sebastià (2018). La transmissió de la memoria democràtica dins l’ensenyament secundari. Una proposta didàctica. Universitat de les Illes Balears, Trabajo Final de Master (inédito).

·         Lluy, Xicu (2001). Visca Cárdenas! L’exili americà dels republicans pitiüsos. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs.

·         Lluy, Xicu (2013). Els nostres deportats: republicans de les Balears als camps nazis. Palma: Documenta Balear.

·         López Casasnovas, Joan F. (2015). «El látigo de la memoria», Guerra i repressió franquista a les Illes Balears, Barcelona, 61-64.

·         Margais Basi, Xavier (2004). La guerra civil a Bunyola: amb la por al cos. Palma: Documenta Balear.

·         Marimon Riutort, Antoni; Serra Busquets, Sebastià (coord.) (2012). Diccionari de partits polítics de les Illes Balears (1900-2008). Palma: Lleonard Muntaner editor.

·         Marimon Riutort, Antoni, Santana Morro, Manel (2006). Els exiliats: refugiats i exiliats de les Illes Balears a causa de la guerra civil del 1936-1939 i de la immediata postguerra. Palma: Hiperdimensional.

·         Marimon Riutort, Antoni; Serra Busquets, Sebastià (coord.). (1998). La transició a les illes Balears: simposi 25 anys. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Mas Miralles, Guillem (2018). La Guerra Civil a Montuïri: la postguerra (1940-1952). Palma: Documenta Balear.

·         Mas Miralles, Guillem; Mateu Socias, Antoni (2001). La Guerra Civil a Montuïri: l’esclafit de la crispació. Palma: Documenta Balear.

·         Massot i Muntaner, Josep (1976). La guerra civil a Mallorca. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Massot i Muntaner, Josep (2002). Aspectes de la guerra civil a les Illes Balears. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.

·         Massot i Muntaner, Josep (2009). Menorca dins el dominó mediterrani: 1936-1939. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Maó: Institut Menorquí d’Estudis.

·         Mestre Sureda, Bartomeu (ed.); Duran Pastor, Miquel; Rosselló Bover, Pere (prólogo) (2009). La Nostra Terra: revista mensual de literatura, art i ciències. 5 volúmenes. Edición facsímil. Palma: El Gall Editor i Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Moll Marqués, Josep (2009). Crònica d’una infàmia: el procés contra Emili Darder, Alexandre Jaume, Antoni Mateu i Antoni Maria Ques. Palma: Editorial Moll.

·         Moner Mora, Catalina (2007). Emili Darder i Cànaves, 1895-1937: vida i martiri. Palma: Miquel Font.

·         Moner Mora, Catalina (2012). Emili Darder i Cànaves, 1895-1937: metge i polític, víctima de la repressió franquista. Palma: Universitat de les Illes Balears.

·         Morey Sureda, Jaume (2016). La guerra civil a Artà (2 vol.). Palma: Documenta Balear.

·         Morro i Marcè, Mateu (2010). Muntanyes de Coanegra. Palma: Documenta Balear.

·         Morro i Marcè, Mateu (2022). La memòria esborrada: Francesc de Sales Aguiló (1899-1956). Palma: Illa Edicions.

·         Murillo i Tudurí, Andreu (1997). La guerra civil a Menorca (1936-1939). Palma: Documenta Balear.

·         Nadal i Soler, Antoni; Ginard Féron, David: El socialisme a les Balears (1848-1977). Palma: Documenta Balear.

·         Parrón Guasch, Artur (2000). La Guerra Civil a Eivissa i Formentera (1936-1939). Palma: Documenta Balear.

·         Parrón Guasch, Artur (2001): La guerra civil y el primer franquismo en Ibiza y Formentera. Eivissa: Mediterrània Eivissa.

·         Parrón Guasch, Artur (2009). L’exili balear a Mèxic. Palma: Documenta Balear.

·         Parrón Guasch, Artur (2022). El Partit Comunista a Eivissa i Formentera. Palma: Documenta Balear.

·         Payeras Femenias, Miquel (1999). Les utopies esvaïdes: crònica política de la transició democràtica a les Illes Balears, 1974-1978.

·         Picazo Muntaner, Antoni; Garrido Gallego, Elena; Alzamora Riera, Jaume (2007). Artà, 1931-1939. Palma: El Tall.

·         Pons Bosch, Jordi (2006). Els batles menorquins de la Segona República (1931-1939). Maó: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.

·         Pons de Rosa, Isaac (2019). «La Guerra Civil a les aules», Xoc. Suplement educatiu del Diari de Menorca, 20 de marzo de 2019, pp. 1-2.

·         Pons Llinàs, Nicolau (1995). Jeroni Alomar Poquet: el capellà afusellat pels feixistes el 1937. Palma: Lleonard Muntaner Editor.

·         Portella Coll, Josep (2009). Episodis exemplars: memòries de la transició a Menorca. Maó: Col·lectiu Folklòric de Ciutadella.

·         Portella Coll, Josep (2017). Llibre d’exilis: diccionari biogràfic de l’exili menorquí. Menorca: Consell Insular de Menorca.

·         Portella Coll, Josep (2019). Fernando Vives Escudero, el señor de Sant Patrici i la causa roja. Menorca: Institut d’Estudis Menorquins, Ajuntament de Ferreries.

·         Quetgles Cifre, Antoni (2012). La guerra civil a Sóller. Palma: Documenta Balear.

·         Riera Escandell, Francisca (2016). «Memòria d’Eivissa en guerra: na Maria de can Parra», Eivissa 59, pp. 34-36.

·         Riera Escandell, Francisca (2018). Repressió institucional en el primer franquisme. Anàlisi de la documentació referent a Eivissa i Formentera a la Causa General de Balears. Eivissa: Consell d’Eivissa.

·         Rigo Bonet, Joan (2015). Jeroni de Cabrera. La vida en una maleta. Palma.

·         Rigo Bonet, Joan (2020). Els de Cabrera (1936-1946). La guerra civil a l’illa de Cabrera i la Causa 1029/36. Palma: Documenta Balear.

·         Ripoll Gil, Elisabeth (2021). La Memòria Democràtica a les aules. Lleonard Muntaner Editor.

·         Rodríguez Branchat, Rosa (2014). La construcció d’un mite: cultura i franquisme a Eivissa (1936-1975). Barcelona: Afers.

·         Romero, José Miguel (2006). Els morts. Les víctimes de la guerra civil a Eivissa i Formentera, 1936-1945. Eivissa: Editorial Mediterrània Eivissa.

·         Rosselló Bover, Pere (2004). La cultura a Mallorca (1936-2003). Palma: Documenta Balear.

·         Salas Vives, Pere; March, Jaume; Cerdà, Andreu (2001). La guerra civil a Pollença: la revolta contra la rebel·lió. Palma: Documenta Balear.

·         Sansó Caldentey, Jaume (2019). Vilafranca (1931-1945): La II República, la por i la repressió durant la guerra civil i la postguerra. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Santana Morro, Manel (2020). El primer franquisme a Mallorca (1939-1959): societat i cultura. Palma: Documenta Balear.

·         Santana Morro, Manel (2023). Memòries del 36. Manacor, de l’exaltació de Franco a la troballa d’Aurora Picornell. Palma: Illa Edicions.

·         Santana Morro, Manel (1986). Consell. Les penes de mort. Palma: Documenta Balear.

·         Santana Morro, Manel (1998). La guerra civil a Selva. Al recer la muntanya. Palma: Documenta Balear.

·         Santana Morro, Manel (2002). El forjament de la solidaritat. Mutualitats, cooperatives, societats obreres i recreatives a Mallorca (1868-1936). Palma: Cort.

·         Sbert Barceló, Cristòfol Miquel (2004). La guerra civil a Santanyí: els tres fronts. Palma: Documenta Balear.

·         Serra Busquets, Sebastià (2001). Els elements de canvi a la Mallorca del segle XX. Edicions Cort.

·         Serra Busquets, Sebastià; Company Mates, Arnau (coord.) (2007). La Segona República: XXV Jornades d’Estudis Històrics Locals. Palma: Institut d’Estudis Baleàrics.

·         Serra Riera, Martí (2018). La Segona república a Formentera (1931-1936). Eivissa: Editorial Mediterrània Eivissa.

·         Súarez Salvà, Manel (2011). La presó de Can Mir. Un exemple de la repressió feixista durant la guerra civil a Mallorca. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Súarez Salvà, Manel (2015). Suborns i tretes a la presó de Can Mir, 1936-1941: noves aportacions. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Súarez Salvà, Manel (2016). La història silenciada: Calvià i es Capdellà, 1936. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Súarez Salvà, Manel (2018). La vaga de les collidores d’oliva de Calvià el 1932. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Tomàs Ramis, Pau (coord.) (2022). La Segona República: Mallorca, 1931-1936. Palma: Illa Edicions.

·         Tomàs Ramis, Pau (2021). Els mallorquins a l’Olimpíada que no fou: expedició a l’Olimpíada Popular de Barcelona, 1936. Galés Edicions.

·         Tugores Manresa, Antoni (2011). Víctimes invisibles. La repressió de la dona durant la Guerra civil i el franquisme a Mallorca. Associació Cultural Editorial Tria.

·         Tugores Manresa, Antoni (2004). El batle Antoni Amer "Garanya", 1882-1936: la història robada. Palma: Documenta Balear.

·         Tugores Manresa, Antoni (2006). La guerra civil a Manacor: la guerra a casa. Palma: Documenta Balear.

·         Tugores Manresa, Antoni (2017). Moriren dues vegades. Palma: Lleonard Muntaner.

·         Tur Balaguer, Francesc (2017). La depuració de mestres balears per motius morals (1936-1939). Palma: Documenta Balear.

·         Tur Costa, Rafel (2007). Un al·lot eivissenc a la guerra civil. Eivissa: Editorial Mediterrània Eivissa.

·         Vidal Nicolau, Antoni (2019). La guerra civil a Llucmajor. La demolició del projecte de convertir el cel en Terra. Mallorca: Illa Edicions.

·         Vidal Nicolau, Antoni (2023). La guerra civil a Palma. Palma: Illa Edicions.

·         Vilàs Gil, Pere (1995). Joaquim Gadea Fernández. La vida d’un mestre. Eivissa: Institut d’Estudis Eivissencs y Universitat de les Illes Balears.