Les primeres excavacions al Cementiri de Son Carrió acaben sense resultats positius NNota Informativa

Els arqueòlegs no han trobat restes que a priori puguin correspondre a enterraments de milicians republicans

En el marc de les actuacions relatives al IV Pla de Fosses de les Illes Balears del Govern de les Illes Balears, la UTE formada per la Societat de Ciències Aranzadi i ATICS.S.L. està portant a terme des del dia 20 de novembre una actuació d’excavació i exhumació per la recerca d’enterraments de milicians republicans en l’interior del Cementiri de Son Carrió (Sant Llorenç des Cardassar).

Durant aquestes primeres setmanes s’ha treballat a la zona enjardinada situada al nord-est del cementiri (a la dreta de l’entrada principal) la qual s’ha excavat en tota la seva extensió. En aquestes tasques s’han pogut documentar una gran quantitat d’enterraments ordinaris datats de finals del segle XIX majoritàriament, i alguns de mitjans del segle XX. Les primeres sepultures es localitzen dins d’unes síquies paral·leles que podrien formar part d’antigues rases de vinyes del segle XIX, que foren modificades per a usar-se com a lloc d’enterrament. A finals del segle XIX, una part dels terrenys dedicats fins aleshores al cultiu de la vinya, s’empraren per construir el primer recinte cementirial a Son Carrió.

Durant les excavacions realitzades des de dia  20 de  novembre, els materials apareguts en les sepultures corresponen a rosaris amb pasta vítria, creus de metall, botons de ceràmica i metall, i fragments de sabates de cuir pel que fa als enterraments de finals del segle XIX i del primer quart del segle XX. També s’han trobat quatre enterraments més superficials que presentaven calçat de cautxú atribuït a la dècada de 1940-1950. Tots els enterraments són en taüt de fusta i la immensa majoria presenten rosaris entre les mans.

En total s’han documentat 42 sepultures, 6 agrupacions de restes humanes en posició secundària, sense connexió anatòmica, i restes humanes remogudes en els nivells superficials.

L’equip d’antropologia forense ha començat a treballar en l’estudi d’aquestes restes humanes per tal d’analitzar si en alguna es pot evidenciar alguna lesió perimortal compatible amb alguna ferida produïda per un acte de batalla.

Des d’ahir, s’està procedint al cobriment d’aquesta zona enjardinada, amb les restes humanes retornades al seu estat original, i en dies vinents es realitzarà l’obertura de l’àrea esquerra, més proper a la porta antiga, per avaluar si hi ha restes humanes atribuïbles a milicians que varen morir durant els combats en la coneguda batalla de Mallorca de 1936 o el desembarcament de Bayo.