El Govern lliura el certificat de víctimes del franquisme a 124 familiars de persones assassinades a les Illes Balears NNota Informativa
El Govern lliura el certificat de víctimes del franquisme a 124 familiars de persones assassinades a les Illes Balears
La presidenta del Govern, Francina Armengol, i el vicepresident, Juan Pedro Yllanes, han presidit avui, 29 d’octubre, Dia del Record, el primer acte d’homenatge i reconeixement institucional a les víctimes del franquisme assassinades a les Illes Balears. Durant aquest acte, diferents autoritats i representants de les entitats memorialistes han lliurat el certificat de víctimes del franquisme a 124 familiars de represaliats de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, i també de Catalunya, el País Valencià, Andalusia i Castella-la Manxa, que varen morir assassinats a les Illes Balears.
La presidenta ha afirmat que el d'avui és «un dia de compliment d'una obligació democràtica» i ha agraït a les famílies de les víctimes la seva presència «la seva immensa paciència, la seva lluita, els seus records i vivències». Amb aquesta celebració, ha explicat Armengol, «feim més gran la nostra democràcia entre tots i totes» i «seguim treballant en el camí que vam començar ara fa sis anys» amb la llei de Fosses.
Sobre el certificat de reconeixement com a víctima del franquisme, la presidenta ha assegurat que impliquen «reconéixer el dolor de les famílies, el patiment, el que va ser un aixecament militar contra qui defensava la democràcia i la llibertat».
«Aquest és un dia molt especial», ha afirmat el vicepresident Juan Pedro Yllanes, perquè «mai no s’han reunit tantes famílies en un acte de reconeixement institucional, ni aquí ni enlloc de l’Estat». Per al també conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, «avui feim un pas més en la reparació de la memòria de les víctimes del feixisme. Ara bé, en la nostra societat tenim un deute pendent amb la memòria democràtica. Encara hi ha molt camí per recórrer, més fosses per obrir i més cossos per identificar i retornar a les seves famílies. Hem de garantir el dret a la veritat, el dret a la reparació de la memòria i el dret al reconeixement de les víctimes. El Parlament balear va posar les bases per fer efectius aquests drets amb l’aprovació de la llei de fosses i la llei de memòria democràtica, i el Govern de les Illes Balears ho continuarà fent, posarà la nostra comunitat al capdavant de les polítiques de memòria democràtica d’aquest país».
L’acte «29 d’octubre, Dia del Record» ha reunit més de 600 persones al Palau de Congressos de Palma, entre les quals hi havia 450 familiars, a més de representants de les principals institucions de les Illes Balears i responsables polítics de memòria democràtica del conjunt de l’Estat, de la Generalitat Valenciana i de la Generalitat de Catalunya, entitats memorialistes i representants del món de la cultura, sindicats i membres de la societat civil.
La data escollida és plena de simbolisme, tenint en compte que la Llei 2/2018, de 13 d’abril, de memòria i reconeixement democràtics de les Illes Balears, declara el 29 d’octubre data simbòlica de record i reivindicació dels valors democràtics i la lluita per la llibertat, dins el dret a la reparació i al reconeixement de les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Els familiars han rebut el certificat de víctimes del franquisme de mans de la presidenta del Govern, Francina Armengol; del vicepresident, Juan Pedro Yllanes; del secretari autonòmic de Sectors Productius i Memòria Democràtica, Jesús Jurado, i del director general de Memòria Democràtica, Marc Herrera. També han lliurat certificats Marina Llobera, membre representant de la Comissió de Pollença; Manel Suárez, historiador i membre de la Comissió de Calvià, i els membres de la Comissió de Fosses i Memòria Democràtica de les Illes Balears Raquel Guasch, en nom del Consell Insular de Formentera; Maria Antònia Oliver, en nom de Memòria de Mallorca; Lluís Ruiz, en nom del Fòrum per a la Memòria d’Eivissa i Formentera, i Marina Crespí, en nom de la Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica.
Tant Lluís Ruiz com Maria Antònia Oliver han posat veu a les famílies al llarg de la cerimònia. L’associació Memòries de Menorca no ha pogut assistir a l’acte, però el seu president, Miquel López Gual, ha enviat unes paraules per als assistents.
El certificat que s’ha lliurat avui és un document oficial, signat per les màximes autoritats del Govern de les Illes Balears, que la Secretaria Autonòmica de Sectors Productius i Memòria Democràtica ha començat a lliurar aquesta legislatura amb l’objectiu de reconèixer les víctimes del franquisme com a víctimes de violacions de drets humans i que posa damunt la taula les greus injustícies patides pels seus familiars.
El primer d’aquests certificats es va lliurar el passat mes de gener a la família de Juana Baño, activista sindical i política identificada a la fossa de Calvià, i, en total, durant el 2021 se n’han lliurat una vintena, que se sumen als 124 d’avui.
Els certificats han estat sol·licitats expressament per les famílies a la Direcció General de Memòria Democràtica. De fet, a la pàgina web del Govern memoria.caib.es, hi ha un espai habilitat perquè qualsevol persona que estigui interessada en aquest reconeixement el pugui demanar: http://www.caib.es/sites/memoria/ca/certificats_victimes_del_franquisme/.
L’acte ha estat conduït per Toti Fuster i Rodo Gener i ha comptat amb la col·laboració del grup Vers Endins, de la Crònica de la Nova Cançó i dels xeremiers Pere Joan Martorell i Mateu Mulet.
Prèviament, els assistents han pogut visitar tres exposicions ubicades a l’entrada del Palau de Congressos. Una d’aquestes exposicions, «Sense oblit», s’ha creat arran de les fotografies cedides pels familiars per a aquest acte. També s’ha pogut visitar «Memòries», de l’autora Marina Cànoves, i «Les petites coses», de l’Institut d’Antropologia de les Illes Balears (IAI), Mapas de Memoria (CEIMEDH-UNED), l’Associació de Memòria de Mallorca i la UIB.
La intenció de la Direcció General de Memòria Democràtica és que aquestes mostres es puguin moure per altres indrets, ja siguin centres culturals, exposicions o als mateixos instituts de secundària de les Illes Balears.