El Govern inicia els treballs d'exhumació del cementiri de Mancor de la Vall per a cercar les restes d'Adolfo Quesada NNota Informativa

El vicepresident del Govern i conseller de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica, Juan Pedro Yllanes, ha inaugurat aquest divendres els treballs d'exhumació del cementiri municipal de Mancor de la Vall, una intervenció que es focalitzarà en la recerca d'Adolfo Quesada Ripoll, única víctima de la qual es té constància que roman enterrada en la fossa comuna del cementiri de Mancor.

«El que volem és recuperar la memòria i la dignitat dels qui van ser assassinats sencillament per discrepar amb aquells qui van donar un cop d'estat contra el règim legítim de la II República», ha dit Yllanes

La intervenció s'emmarca en el Tercer Pla de Fosses (2021-2022) que impulsa el Govern de les Illes Balears i es durà a terme al llarg d'aquesta setmana vinent, durant la qual es farà un sondeig de 3 x 3 metres a la cantonada nord-oest del cementiri antic, exactament al primer quadrant de la dreta del recinte original del cementiri, a tres metres de l'entrada.

Les diligències obertes sobre l'assassinat d'Adolfo Quesada i recollides en la causa judicial 402/1936 apunten a aquest espai com a possible lloc d'enterrament de la víctima. A més, segons la fitxa corresponent del Mapa de fosses de Mallorca, sembla que aquesta ubicació no ha sofert grans canvis des del moment dels fets, o almenys canvis que puguin afectar la fossa.

No obstant això, hi ha la possibilitat que, en el transcurs de les obres d'adequació del pati del cementiri antic, realitzades entre 1987 i 1988, s'afectàs la fossa i, en conseqüència, les restes. «Només excavant la localització originària, la més probable, es podrà confirmar la hipòtesi sobre el parador de les restes d'Adolfo Quesada», ha explicat Almudena Garcia-Rubio, de la Societat de Ciències Aranzadi.

Des de la Vicepresidència i l'ajuntament, per part seva, s'ha volgut fer, a més, una crida a la ciutadania amb l'objectiu de localitzar la família d'Adolfo Quesada, o les seves persones properes, perquè puguin aportar informació sobre la víctima, de qui no es coneixen els familiars.

De fet, la principal font d'informació sobre Quesada és l'extreta de la documentació oficial de l'època i, en concret, de les diligències obertes sobre el seu assassinat. Aquestes recullen, a més del detall de la seva inhumació en el cementiri de Mancor de la Vall, dades sobre la seva persona i sobre les circumstàncies de l’assassinat i de la troballa i identificació del cadàver: Adolfo Quesada Ripoll hauria estat assassinat extrajudicialment per milícies falangistes el 5 de setembre de 1936 a l'olivar de Can Ripoll, a mig camí entre Inca i Mancor de la Vall. El seu cadàver va ser localitzat a la finca de Son Mague, identificat pel seu germà polític, Miquel Salom Pol, i posteriorment inhumat en el cementiri municipal.

El batle de Mancor de la Vall, Guillem Villalonga, per part seva, ha mostrat la total disposició de l'Ajuntament «a col·laborar, en tot els possible, per a retornar la dignitat a totes les persones desaparegudes».

Causa judicial 402/1936, clau en la possible identificació de la víctima

Segons la causa judicial 402/1936, que investiga l’assassinat d'Adolfo Quesada, oberta arran de la «troballa» del seu cadàver, aquest hauria estat localitzat en la nit del 4 al 5 de setembre de 1936 per un grup de falangistes de la zona en la finca de Son Mague, a Mancor de la Vall. Havien anat «a investigar» després d'haver «sentit dos trets».

El seu cos va ser identificat per diversos testimonis ─entre ells el seu germà polític, el veí de Biniamar, Miguel Salom Pol─ i traslladat al cementiri municipal de Mancor de la Vall, on els metges li varen practicar la deguda autòpsia.

Aquesta va certificar la seva mort a causa de dues ferides d'arma de foc al cap, tal com s'especifica en la documentació oficial:

[...] resultant que practicada l'autòpsia es van apreciar dos orificis produïts per arma de foc amb orifici d'entrada a la regió del clatell i sortida en el front i el pòmul esquerre.

La causa assenyala, a més, que la víctima:

[...] tenia en la seva possessió un clauer sense claus, un mocador de butxaca, una petaca buida, un filtre i un encenedor. Vestia amb samarreta blanca, calçons blaus i espardenyes.

Posteriorment, el seu cadàver seria inhumat en una fossa oberta ex professo a l'entrada del cementiri. En concret, la causa expressa textualment:

En el cementiri municipal de Mancor de la Vall, a cinc de setembre de mil nou-cents trenta-sis, el senyor jutge instructor, acompanyat del meu secretari, i presents els metges que varen practicar l'autòpsia, va ordenar la inhumació del cadàver col·locant-lo en una fossa oberta a tal objecte i a uns tres metres a la dreta de l'entrada a aquest cementiri, amb les robes posades, quedant el cap cap al nord i els peus cap al sud.

Tota aquesta informació jugarà un paper clau davant la possible identificació de la fossa i de la víctima.

Adolfo Quesada Ripoll

Segons la informació recollida en la causa judicial 402/1936 i aportada pels testimonis, a Adolfo Quesada Ripoll li deien de Can Fèlix. Tenia 33 anys, era sabater i estava casat amb Antònia Villalonga Coll, de 25 anys, natural i veïna de Biniamar, amb sis germanes. No varen tenir fills. L'única família coneguda per part d'Adolfo són els seus pares, Félix i María.

Altres fonts assenyalen que era fill de carabiner i membre d'UGT, del sindicat de sabaters d'Inca La Justícia i del sindicat anarquista CNT.

El Tercer Pla de Fosses del Govern

El tercer Pla de Fosses del Govern de les Illes Balears va ser aprovat al desembre de 2020 per a fer les tasques d'excavació, exhumació i identificació de cossos en set fosses de les Illes Balears.

Les primeres intervencions han estat: la segona fase d'exhumació del cementiri de Son Coletes, a Manacor; la intervenció en el cementiri d'Inca, també a Mallorca, la tercera fase d'exhumació del cementiri de ses Figueretes, a Eivissa, i l'exhumació del cementiri de Sant Francesc, a Formentera.

Després de l'excavació del cementiri municipal de Mancor de la Vall, les següents intervencions previstes són: el cementiri de Selva, que es durà a terme previsiblement en les pròximes setmanes, i el Pou de Son Danús, a Santanyí.

Aquestes actuacions les executa la Societat de Ciències Aranzadi, seguint el calendari aprovat per la Comissió Tècnica de Desapareguts i Fosses de les Illes Balears.

El Pla es completa amb sis estudis històrics duits a terme per l'empresa ATICS, SL, i que se centraran en la fossa comuna de Capdepera; el cementiri de Petra; el cementiri de Palma (carrer de Sant Silvestre); el cementiri de Porreres; el cementiri de Muro, i la fossa de Cala Sant Vicenç, situada a Pollença.

També és ATICS l'empresa responsable de dur a terme els treballs de restauració, consolidació i conservació dels materials o objectes trobats en el procés d'excavació i documentació de les fosses exhumades en els anteriors plans d'exhumació, de 2016, 2018 i 2019.