Armengol lliura el certificat de víctimes del franquisme als descendents argentins de Julià Fullana i Salvador Riera NNota Informativa

\ La presidenta ha estat rebuda a la Casa Balear de Buenos Aires i ha agraït als seus membres que mantenguin «els vincles amb la terra que compartim»

\ Armengol: «A les Balears estam obrint fosses per tancar ferides i dignificar i explicar la nostra història».

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha fet lliurament aquest dimecres de dos certificats de víctimes del franquisme i de l’obra Diccionari vermell, de Llorenç Capellà, als descendents de Julià Fullana i Salvador Riera, que foren assassinats pels feixistes els anys 1937 i 1938. Concretament, la presidenta ha donat el certificat a Marcelo Fullana, net de Julià Fullana, i a Alejandra Riera Folgueiras, neta de Salvador Riera i presidenta de la Casa Balear de Buenos Aires. L’acte s’ha duit a terme en el marc de la visita oficial a la casa balear de la capital argentina.

Armengol ha recordat que gràcies a l’aprovació de la Llei de fosses, a les Balears «feim feina per obrir fosses i tancar ferides» i trobar els cossos de persones que «varen ser assassinades simplement pel fet de defensar la democràcia». «És molt trist que una família no pugui plorar un avantpassat perquè no sap on està» i per això «treballam per trobar els cossos i tornar-los a les seves famílies», ha dit la presidenta. Amb aquest procés, «dignificam i explicam la nostra història», ha conclòs.

Julià Fullana

Natural de Llucmajor, Julià Fullana era sabater, va dirigir la cooperativa La Hormiga i estava casat amb Maria Sastre Ginart, amb qui tenia tres fills: Damià, Rosa i Bartomeu. Els falangistes l’arrestaren el febrer de 1937, però no va arribar a la presó de Palma. S’espera que el seu pugui ser un dels cossos exhumats a la fossa de Porreres i encara no identificats, ja que allà es va identificar Antoni Company, que també era membre de la cooperativa. Un membre de la família donarà mostres d’ADN per poder comparar-les amb les restes exhumades.

Salvador Riera

Riera era de Felanitx i membre d’Esquerra Republicana Balear. Treballava  per a l’ajuntament com a cap de seguretat i fou detingut pels falangistes el juliol de 1936. Va estar tancat durant dos anys al Castell de Bellver i a Can Mir i fou condemnat a mort per un tribunal de guerra il·legal i assassinat al cementiri de Palma el juliol del 1938. Estava casat i tenia un fill de 12 anys.

Un total de 21 fosses obertes

Gràcies a la Llei de fosses, aprovada l’any 2016, i amb el tercer pla de fosses actualment en execució, a les Balears s’han obert 21 fosses, s’han recuperat 220 restes humanes i s’han identificat 38 persones. Les restes de 25 d’aquestes persones han estat lliurades a les seves famílies. També s’ha fet lliurament de més de 180 certificats de víctimes del franquisme.

D’altra banda, cal recordar que l’any 2012 l’Associació Memòria de Mallorca va tirar endavant el que es coneix com la querella argentina. L’Associació va denunciar davant la justícia argentina, amb una querella acompanyada de diverses querelles individuals, el genocidi i els crims de lesa humanitat ocorreguts durant la repressió franquista a les Balears. En total, va adjuntar una llista de 1.580 víctimes documentades assassinades o desaparegudes i una llista de 1.341 membres de la Falange el 1936.

Casa Balear

Durant la visita a l’entitat Asociación de Socorros Mutuos, Casa Balear de Buenos Aires, la presidenta ha pogut conèixer diversos dels seus membres i gaudir d’una demostració de ball de bot. Armengol ha expressat el seu agraïment a la comunitat de descendents d’immigrants balears per «mantenir els vincles amb la terra que compartim» i al poble argentí per haver acollit persones de Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera «que fa molts anys varen creuar l’Atlàntic a la recerca d’una oportunitat». 

Aquesta casa balear es va constituir el 1930 i té com a presidenta a Alejandra Noemí Riera Folgueiras. Sol dur a terme activitats com reunions socials, cursos de català i cursos de balls típics.

També varen participar de la visita la consellera de Presidència, Funció Pública i Igualtat, Mercedes Garrido, i el director general de Relacions Institucionals, Francesc Miralles.