El Govern d'Espanya, a través de la Secretaria General de Fons Europeus, dependent del Ministeri d'Hisenda i Funció Pública, ha sol·licitat formalment el quart desemborsament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència per valor de 10.021 milions d'euros vinculats al compliment de 61 fites i objectius (44 fites i 17 objectius).

D'aquesta manera, Espanya es manté com un dels països de la UE més avançats en la presentació de sol·licituds, però també en la implantació del Pla de Recuperació, fet que contribueix a l'impuls de l'economia ia la modernització del teixit productiu.

La sol·licitud inclou algunes de les reformes clau del Pla de Recuperació. Destaquen les adoptades a l'àmbit de les pensions, com són la substitució del factor de sostenibilitat per un mecanisme d'equitat intergeneracional, l'adequació del període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació i l'adequació de la base màxima de cotització. Aquestes mesures contribuiran a l’equitat i la sostenibilitat del sistema de pensions.

També cal destacar les reformes per millorar l'emprenedoria i el clima de negocis, concretament l'entrada en vigor de la Llei Crea i Crece i la Llei de Start-ups. A través de les lleis esmentades, es pretén simplificar els procediments de creació d'empreses i promoure fonts diversificades de finançament per al creixement empresarial, així com establir un marc favorable per a la constitució i el creixement d'empreses emergents altament innovadores.

També es compleixen els compromisos en l'àmbit de la funció pública després d'incorporar a un Reial decret llei les mesures per a una renovació de la planificació, organització i gestió dels recursos humans, el reforç a la transparència i l'agilitat dels processos selectius o la regulació de l’avaluació de l’exercici. A això cal sumar canvis en l'accés a llocs d'alt funcionari perquè prevalguin els criteris de mèrit i competència, així com la regulació de la figura del directiu públic professional a l'Administració de l'Estat.

Una altra de les reformes abordades té a veure amb la modificació de la Llei de Mecenatge per millorar el seu règim d'incentius fiscals, per tal de crear un marc jurídic, fiscal i laboral adequat per al sector de la cultura i d'altres, que en permeti millorar la protecció social dels diferents agents i augmentar la participació d’inversors. L'objectiu és fomentar el mecenatge a tots els sectors econòmics.

Així mateix, es presenta un paquet legislatiu i d'inversions important per millorar l'eficiència i la digitalització dels procediments judicials, que ha estat negociat amb la Comissió Europea. Les iniciatives intensifiquen l'ús de la tecnologia per poder dur a terme accions judicials telemàtiques amb plena seguretat jurídica i introdueixen reformes a la legislació processal per augmentar la rapidesa dels procediments en els ordres contenciós administratiu i social.

Finalment, cal destacar tant les mesures encaminades a la consecució d'una economia més verda i sostenible, com el paquet de mesures sobre l'economia circular o la Llei de Residus i Sòls Contaminats, així com la Llei d'Habitatge, que dóna suport al dret a una habitatge digne i adequat a través d'una regulació pionera a Espanya dels diferents instruments públics de planificació, programació i col·laboració entre administracions.

Juntament amb aquest marcat caràcter reformista, en aquesta sol·licitud de pagament guanyen pes les inversions, el compliment de les quals evidencia que els fons del PRTR flueix a tots els àmbits de l'economia, mobilitzant a través de subvencions i contractes l'activitat al sector privat. Mereixen una atenció particular els programes de suport a les pimes per dotar-les de les capacitats i les eines necessàries per contribuir a la transició digital i fer front als reptes que se'n deriven.

En aquest context, el Kit Digital és un dels programes capdavanters que està contribuint de manera més rellevant a la digitalització de les petites i mitjanes empreses. Destaquen també les inversions en projectes d'R+D+i i l'avenç en els projectes estratègics de recuperació, transformació econòmica (PERTEs), amb una contribució importantíssima del PERTE del Vehicle Elèctric.

A més, el Pla de Recuperació també beneficia els municipis, amb inversions rellevants per a la mobilitat sostenible i els plans d'acció urbana. També el món rural es veu beneficiat per les inversions escomeses en aquest quart desemborsament, amb mesures per millorar l'eficiència i la digitalització dels regadius.

A més, hi ha quantioses inversions en àmbits estratègics, com la dotació de 50.000 noves places de Formació Professional o la millora i la sostenibilitat de les zones de regadiu o la restauració de zones i ecosistemes al litoral.

A partir d'ara, la Comissió Europea realitzarà l'anàlisi i la comprovació de la documentació presentada pel Govern d'Espanya per efectuar el desemborsament, atenent l'article 24 del Reglament del Mecanisme de Recuperació i Resiliència.

L'avaluació satisfactòria del compliment d'aquest paquet de fites i objectius suposarà el desemborsament de 10.021 milions d'euros, que se sumaran als 37.036 milions ja rebuts, dels quals 9.036 milions es van rebre en concepte de prefinançament i 28.000 milions d'euros corresponents als tres primers desemborsaments.

En cas d'obtenir una avaluació positiva per part de la Comissió Europea, Espanya ja haurà complert 182 fites i objectius, fet que suposa gairebé un 45% de les fites i objectius del PRTR original i més d'un 30% de les fites i objectius del PRTR ampliat a través de l'Addenda, aprovada a l'octubre d'aquest any.