La presidenta del Govern de les Illes Balears, Margalida Prohens, com a membre del  Comitè Europeu de les Regions, durant la seva intervenció en el debat sobre qüestions locals de la Unió Europea i en concret sobre flexibilitat de les normes sobre ajuts estatals per als territoris insulars, ha defensat la necessitat d’un règim específic per a les illes de la Unió Europea per la flexibilització en l’aplicació del Reglament de minimis.

Prohens ha demanat el suport de les institucions europees per reconèixer la singularitat dels territoris insulars i que, d’aquesta manera, es permeti l’exempció a la norma general, específicament en el transport de mercaderies i en el fet d’elevar el llindar amb l’objectiu de compensar la insularitat i els sobrecosts derivats de la insularitat per a famílies i empreses, per garantir la competitivitat d’aquestes en el mercat únic.

Durant la seva intervenció, ha recordat que el Parlament Europeu ja va reconèixer la insularitat com «un desavantatge estructural permanent», amb un esment especial al cas d’arxipèlags com les Illes Balears, amb la doble insularitat que pateixen les illes d’Eivissa i Menorca, i la triple, que pateix Formentera. De fet, s’estima que el sobrecost de transport per insularitat se situa entre el 74 % i el 100 % respecte de l’intracontinental, la qual cosa encareix la provisió de matèries primeres i béns i impossibilita que les empreses de les illes competeixin en igualtat de condicions en el mercat únic de la Unió.

El Comitè Europeu de les Regions, compost per 350 membres dels 27 països de la UE, és l'assemblea política que dona veu als ens locals i regionals en el procés d'elaboració de les polítiques i la legislació de la UE. Els tractats obliguen la Comissió, el Parlament i el Consell a consultar el Comitè Europeu de les Regions (CdR) sobre les noves propostes que es formulen en àmbits de repercussió local i regional.