Els Centres de Recuperació han acollit més de 7.600 animals, la dada més alta registrada fins ara, consolidant el compromís de la Conselleria amb la conservació de la biodiversitat i la protecció de les espècies amenaçades
El 2025 ha estat un any de rècord en l’atenció de fauna silvestre a les Illes Balears. Els Centres de Recuperació de Fauna Silvestre (CRFS) del Govern han registrat les xifres més elevades d’ingressos des de la seva posada en marxa, consolidant el compromís del Govern amb la conservació de la biodiversitat i la protecció de les espècies amenaçades. Així, els centres han atès: 5.605 animals a Mallorca, 1.473 a Menorca, 547 a Eivissa i 12 a Formentera. D'aquest total de 7.637 animals, gairebé la meitat (un 47%) han pogut ser rehabilitats i alliberats de nou al medi natural. Es tracta d'una taxa de recuperació molt positiva si es compara amb altres centres de referència de l'Estat, especialment tenint en compte que una part important dels exemplars arriben morts o en estat crític als centres, amb lesions greus o patologies que, en molts casos, en dificulten o impedeixen la recuperació.
El conseller Joan Simonet ha destacat que «aquestes xifres demostren que a les Illes Balears tenim un sistema sòlid i altament professionalitzat de recuperació de fauna silvestre, fruit de la feina entre institucions i de la implicació de la ciutadania». Simonet ha subratllat que «cada animal recuperat i retornat al medi natural és una inversió directa en biodiversitat i en futur», i ha remarcat que «el Govern continuarà reforçant els recursos i els protocols dels Centres de Recuperació perquè puguin donar resposta amb les màximes garanties a qualsevol situació, especialment en el cas de les espècies més amenaçades».
En la mateixa línia, la directora general de Medi Natural i Gestió Forestal, Anna Torres, ha assenyalat que «aquesta tasca de recuperació de fauna silvestre és possible, en gran part, gràcies a la implicació de la tota població i a la coordinació amb el Servei d’Agents de Medi Ambient del Govern, els cossos i forces de seguretat de l’Estat, les administracions públiques i el conjunt de la societat». Torres ha manifestat que els CRFS constitueixen una peça clau en la conservació de la biodiversitat: «No només ofereixen un servei directe a la ciutadania, sinó que també contribueixen a fomentar el respecte pel medi natural, generen informació rellevant per a la recerca científica i fan feina en la recuperació i rehabilitació d’espècies amenaçades, donant suport als plans de conservació tant d’àmbit balear com estatal».
Cal recordar que des de la seva creació, el 2004, és el Consorci per a la Recuperació de la Fauna de les Illes Balears (COFIB), constituït per la Conselleria d’Agricultura, Pesca i Medi Natural i la Fundació Natura Parc, qui duu a terme, entre altres funcions, la recuperació de fauna silvestre a totes les illes mitjançant els CRFS.
Espècies
L’espècie més abundant ha estat la tortuga mediterrània (Testudo hermanni), amb 1.897 ingressos, seguida de les falzies (Apus apus), amb 1.334, i dels eriçons (Atelerix algirus), amb 745. També destaquen les espècies catalogades en perill d’extinció a les Illes Balears. Per primera vegada, s’ha atès un exemplar viu d’àguila de Bonelli (Aquila fasciata) pertanyent a la població reintroduïda a Mallorca durant la dècada passada, avui ja consolidada, un fet que reflecteix l’èxit dels programes europeus de recuperació de l’espècie. També un total de 61 milanes (Milvus milvus), principalment per inanició, i 12 virots petits (Puffinus mauretanicus), sobretot per desorientació i traumatismes d’origen desconegut.
Igualment rellevant ha estat la recuperació d’espècies catalogades com a vulnerables, moltes de les quals han pogut retornar al medi natural, contribuint al reforç dels nostres ecosistemes. Entre aquestes destaquen els 38 virots grossos (Calonectris diomedea), ingressats principalment per desorientació; les 24 gavines roges (Ichthyaetus audouinii), per traumatismes, captura accidental amb arts de pesca o inanició; les 5 àguiles peixateres (Pandion haliaetus), per inanició; els 10 voltors negres (Aegypius monachus), per caiguda a la mar; els 26 corbs marins (Gulosus aristotelis), per inanició o captura accidental; i les 354 tortugues mores (Testudo graeca), ingressades principalment per captivitat.
Aplicació Línia Verda
L'aplicació Línia Verda s'ha consolidat com el principal canal de comunicació ciutadana per a la notificació d'incidències relacionades, en aquest cas, amb espècies invasores. Tot i que el seu ús és especialment destacat a Eivissa i Formentera, també està disponible a la resta de l'arxipèlag. La majoria dels avisos rebuts s'integren de manera sistemàtica a la base de dades operativa del COFIB, complementant la informació obtinguda mitjançant el trampeig i les prospeccions de camp i facilitant una gestió adaptativa basada en dades actualitzades. El 2025 es varen registrar més de 1.200 notificacions.