La Conselleria d’Hisenda i Relacions Exteriors enceta el procés per a l’elaboració dels pressuposts generals de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears per a l’any 2023. La consellera d’aquest departament, Rosario Sánchez, ha signat l’ordre, publicada aquest dissabte al Butlletí Oficial de les Illes Balears, per la qual es dicten les normes per a l’elaboració dels propers comptes autonòmics, enfocats en continuar amb la recuperació econòmica i social, el reforç dels serveis públics fonamentals i les actuacions estratègiques de millora, transformació i diversificació del model productiu de la comunitat.
El Govern inicia aquest procés cap als nous pressuposts per a 2023 després d’haver mobilitzat el major volum de recursos públics els darrers anys per fer front a l’impacte sanitari, social i econòmic de la pandèmia de la COVID-19 i en un escenari actual marcat pels efectes de factors d’incertesa com la pròpia evolució de la pandèmia, la invasió de Rússia a Ucraïna, la crisi energètica i l’augment dels preus de béns i serveis, entre d’altres, tal com assenyala l’ordre signada per la consellera, una vegada la Direcció general de Pressuposts ha començat aquesta feina prèvia per a preparar l’elaboració del projecte pressupostari.
En aquest sentit, l’ordre indica que les mesures adoptades per al sosteniment de rendes i del teixit productiu, adreçades a les famílies més vulnerables, empreses i autònoms, conviden a projectar la recuperació de l’activitat econòmica i l’ocupació als nivells previs, els quals, a la vegada, permetran mantenir els ingressos tributaris essencials per apuntalar els serveis públics essencials que gestiona la Comunitat Autònoma. D’aquesta manera, els pressuposts s’enfocaran en les actuacions estratègiques de millora i transformació de l’actual model productiu i, a la vegada, han d’avançar cap al reequilibri pressupostari estructural.
Amb la confecció del projecte pressupostari per al 2023, es pretén culminar els principals objectius polítics de l’actual equip de govern. Com en exercicis precedents, els “Acords de Bellver” constituiran el principal full de ruta del que resta de legislatura, amb la missió de reforçar els serveis públics en general i afrontar els grans reptes en matèria d’habitatge, mobilitat i transició ecològica, tal com assenyala l’ordre signada per la consellera Rosario Sánchez.
En aquest sentit, s’impulsaran actuacions transformadores del nostre model, sintetitzades en el Pla Estratègic Autonòmic – Estratègia d’Inversions de les Illes Balears 2030, atenent de forma prioritària les actuacions que tinguin els objectius estratègics d’assolir una economia més resilient i un model productiu més diversificat i innovador; de dur a terme una transició ecològica cap a un model de creixement més sostenible i equilibrat territorialment; de promoure una economia més digital, més productiva i generadora de valor afegit; i de garantir una transició justa i un creixement inclusiu.
L’ordre també recorda que, gràcies a les polítiques d’estabilització macroeconòmica i de suport financer a les administracions públiques, implementades a la Unió Europea arrel de la COVID-19 i basades amb un major endeutament públic, s’ha mobilitzat un volum ingent de recursos públics per a preservar la salut pública i les bases estructurals de la nostra societat i economia, mostrant la capacitat de resiliència del sistema davant reptes comuns.
No obstant, afegeix, a mesura que es restableixi el marc fiscal, ressorgiran els desafiaments estructurals preexistents i les conseqüències permanents de la crisi iniciada en el 2020 sobre les finances públiques, i apunta que, previsiblement, es poden produir altres factors condicionants, com una manca de continuïtat dels fons extraordinaris estatals que han servit per compensar la dotació de recursos extraordinaris en temps de pandèmia i el retorn a unes pautes fiscals alineades amb la senda de consolidació fiscal i de reducció del deute públic.
Aquesta ordre regula l’elaboració de l’avantprojecte de llei de pressuposts i també estableix que les administracions, els organismes públics i els seus ens instrumentals continuïn vetllant per incorporar la perspectiva de gènere en les seves polítiques. Com els darrers anys, també s’ha de promoure una avaluació integral de totes les polítiques relacionades amb la infància; i es preveuen instruments de participació ciutadana que va incorporar la Llei 12/2019 de consultes populars i processos participatius.