23 juny 2022 <10aL>Conselleria d'Hisenda i Relacions Exteriors

La consellera Rosario Sánchez defensa les necessitats de les Illes Balears per a la reforma del sistema de finançament a les Jornades sobre finances autonòmiques a Santiago de Compostel·la NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

La consellera Rosario Sánchez defensa les necessitats de les Illes Balears per a la reforma del sistema de finançament a les Jornades sobre finances autonòmiques a Santiago de Compostel·la

La consellera d’Hisenda i Relacions Exteriors, Rosario Sánchez, ha defensat aquest dijous les necessitats de les Illes Balears per a la reforma del sistema de finançament autonòmic durant la seva participació a Santiago de Compostel·la a la 10a edició de les Jornades sobre finances autonòmiques organitzada per la Xarxa d’Investigadors en Finançament autonòmic i Descentralització financera (RIFDE) i la Universitat de Vigo, que se celebren entre dimecres i divendres i compten la participació de responsables polítics, analistes i experts acadèmics d’institucions i universitats.

El Govern de les Illes Balears manté la reclamació d’avançar cap a un futur model de finançament autonòmic, tal com ha manifestat la consellera Rosario Sánchez a les jornades, a les quals ha exposat les principals propostes de les illes en aquest àmbit, en relació, entre d’altres, al càlcul de la població ajustada, un dels elements del sistema de finançament que ja ha estat objecte de debat i propostes entre el Ministeri d’Hisenda i Funció Pública i les comunitats autònomes de règim comú. També hi assisteix a les jornades el director general de Finançament, Xisco Oliver.

La consellera Rosario Sánchez ha manifestat que el debat i intercanvi de propostes sobre el concepte de la població ajustada ha suposat “una primera passa a valorar” de cara a poder iniciar “un debat més global i ampli” entre el ministeri i els governs autonòmics per a la negociació del futur sistema de finançament, tenint en compte, a més, que l’actual model, vigent des de l’any 2009, es troba pendent de revisió des del 2014, fa ja vuit anys.

A més, ha defensat que les comunitats han demostrat “responsabilitat” en la gestió dels recursos durant la crisi provocada per la COVID o en l’actual escenari derivat de la invasió de Rússia a Ucraïna i que existeixen “punts d’acord” entre les comunitats de cara a la reforma del model de finançament, com és la necessitat de comptar amb una major aportació de recursos a les comunitats davant la “asimetria vertical” entre l’Administració general de l’Estat i les comunitats autònomes, ha dit la consellera, qui ha intervingut a les jornades a una taula amb la directora de l’Institut d’Estudis Fiscals, Cristina García Herrera.

En relació amb la població ajustada, les Illes Balears reclamen la inclusió dels costs derivats del pes de la població flotant i de l’increment de la població, per tal de tenir en compte la càrrega real de població a la que es presten serveis públics, i la consideració de les diferències de preus entre comunitats autònomes –per exemple els preus de l’habitatge i el sòl- per a la provisió de serveis públics, així com una millora i redistribució de la variable de la insularitat, tal com ha recordat la consellera i es va traslladar a les al·legacions presentades pel Govern.

A les Illes, com ha exposat la consellera Rosario Sánchez, el fenomen de la població flotant (turistes, treballadors de temporada i persones amb segones residències) té un marcat caràcter estacional i provoca que la població quasi es dupliqui els mesos de juliol i agost. A més, es combina amb un altre factor molt significatiu les darreres dècades i que es projecta de cara al futur: l’increment continuat de la població a les Illes Balears, el qual ha duplicat l’augment experimentat al conjunt d’Espanya els darrers 20 anys.

El Govern defensa que “aquest és un repte demogràfic que s’ha d’afrontar”, com a un desequilibri en el sentit oposat al que es produeix per la despoblació a altres territoris. “El creixement de la població genera efectes diferents al de la despoblació, però no menys significatius, pel que fa a la provisió de serveis i a la seva sostenibilitat econòmica i mediambiental, ja que obliga a les comunitats a fer un esforç en la seva capacitat instal·lada per adaptar les infraestructures”, ha manifestat la consellera.

A més, durant la seva intervenció a les jornades, Rosario Sánchez ha incidit en altres qüestions sobre el posicionament de les Illes Balears de cara a encetar un debat i una negociació més global sobre la futura reforma del sistema de finançament i ha reiterat la defensa de què s’ha d’avançar cap a un sistema més relacionat amb la capacitat tributària de les comunitats autònomes, com reclama el Govern.

Així mateix, defensa que el futur model ha de permetre a les comunitats incrementar l’autonomia fiscal –la qual no és incompatible amb evitar una competència fiscal que perjudiqui el conjunt- i assumir una major responsabilitat fiscal i tributària, sense renunciar a la solidaritat entre territoris; i que incorpori el principi d’ordinalitat, per tal que la comunitat pugui rebre un nivell de recursos de l’ordre del mateix que aporta.

Les Illes Balears, ha recordat la consellera, també defensen altres aspectes, com un reequilibri vertical de recursos entre l’Estat i les comunitats, per plantejar una major aportació de recursos a les comunitats i garantir la suficiència de finançament dels serveis públics; i una condonació o compensació del deute públic generat per un augment de les necessitats de despesa superiors als recursos de les comunitats i per l’infrafinançament, provinent sobretot del model anterior aprovat l’any 2002.