23 juny 2022 <10aL>Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica

El Govern convida els sindicats a ser partícips del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic NNota Informativa

Foto de noticia
Descàrrega d'imatges d'alta qualitat

El Govern convida els sindicats a ser partícips del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic

El director general d’Energia i Canvi Climàtic s’ha reunit amb els representants dels sindicats de les Illes Balears amb l’objectiu de recollir les demandes que ajudin a establir el marc que doni compliment a la Llei de canvi climàtic i transició energètica

El director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, ha presentat aquest dijous als representants dels diferents sindicats de les Illes Balears l’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic, els ha convidat a participar-hi en la confecció i ser-ne partícips amb les seves aportacions. A la reunió han estat convidats representants d’UGT, CCOO, USO, STEI, CSIF i CGT.

Amb aquesta reunió continua el procés de participació dels col·lectius implicats en la transició energètica i en la lluita i adaptació al canvi climàtic. Fins a data d’avui, el Govern ha mantingut reunions amb el comitè d’experts de les Illes Balears, representants del sector empresarial, el sector agrícola, el sector elèctric, el sector nàutic i pesquer, i el sector de recerca. Així mateix, tant el vicepresident Yllanes com el director general d’Energia i Canvi Climàtic tenen previst reunir-se en les properes setmanes amb les entitats ecologistes i amb els partits polítics de les Illes Balears.

L’objectiu d’aquestes reunions és poder conformar el full de ruta de les Illes quant al desplegament ampli de la Llei, ja que aquest Pla ha d’establir un marc transversal d’orientació i planificació dels objectius, les polítiques i les accions per complir amb la Llei de canvi climàtic i transició energètica, així com accelerar la reducció d’un 40 % de les emissions contaminants a les Illes Balears fins al 2030.

Per al director general d’Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, «els sindicats són peça clau en la conscienciació de la lluita contra el canvi climàtic. Són els treballadors i treballadores i els que coneixen de primera mà les necessitats que tenen aquests per tal de poder establir mecanismes d’adaptació i mitigació en l’entorn laboral. Des del Govern volem arribar a uns llindars mínims que ens permetin descarbonitzar les Illes, reduir les emissions, deixar de dependre energèticament de l’exterior i, consegüentment, tenir una millor salut per a la nostra ciutadania, ja que respirarem un aire millor i, a més, contribuirem a abaixar la factura de la llum i el consum energètic. Es tracta del planeta, es tracta de les nostres Illes. Per això, les aportacions que es puguin fer des dels sindicats, són més que necessàries per tal de poder assolir i augmentar aquests objectius».

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic

El Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic té com a objectiu que per a l’any 2023 les Illes Balears tenguin les bases per a un model econòmic sostenible, descarbonitzat i resilient al canvi climàtic, fet que permetrà un creixement socialment just, intel·ligent i democràtic. Així, aquest Pla pretén donar forma a la planificació de la política de transició energètica i canvi climàtic balear, de manera que es pugui donar compliment als compromisos que emanen de la Llei de canvi climàtic i transició energètica de les Illes Balears.

L’esborrany del Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic ja va ser presentat al Consell Balear del Clima el passat 12 de maig i ha de preveure les mesures necessàries per a la reducció de gasos amb efecte d’hivernacle respecte al 1990, avançar cap a la major autosuficiència energètica en reduir el consum primari d’energia respecte al 2005, així com ampliar la potència d’energies renovables a les Illes Balears i assegurar l’adaptació del territori i dels sectors econòmics de les Illes Balears als impactes del canvi climàtic.

Segons aquest Pla, el primer objectiu és reduir les emissions un 40 % el 2030 per arribar a la neutralitat climàtica l’any 2050. Així mateix, la reducció del consum primari ha d’abaixar un 26 % el 2030 i fins a un 40 % el 2050. D’altra banda, el Pla preveu quotes quinquennals de penetració d’energies renovables, per tecnologies, a fi d’assolir progressivament els objectius següents, definits com a proporció de l’energia final consumida en el territori balear: el 35 % per al 2030 i el 100 % per al 2050. Aquests objectius s’han d’ajustar a les particularitats de cada illa.

Principis del Pla

Cal assenyalar que el Pla de Transició Energètica i Canvi Climàtic està enfocat en quatre principis. El primer està centrat en la democratització de l’energia, per impulsar el dret de la ciutadania a l’accés a l’energia i a la informació i la formació, per tal d’adaptar el consum i la producció a mitjans sostenibles i eficients. El segon se centra en la prevenció; així, s’estableix un marc que asseguri la vigilància i la previsió per respondre als impactes negatius del canvi climàtic i se centra en el reforç de la capacitat d’adaptació i augment de la resiliència.

El tercer principi se centra en la participació, en què s’estableix facilitar canals de col·laboració per al desenvolupament de l’acció energètica i climàtica balear, per tal que sigui impulsada per tots els sectors de la societat. Finalment, el quart principi del Pla està centrat en la innovació i la transformació, i té com a objectiu impulsar la innovació, el coneixement especialitzat i la capacitat de transformació.

Puntals bàsics del Pla

El Pla, a més, està sustentat en quatre puntals bàsics: estabilització i decreixement de la demanda elèctrica; adopció de criteris d’economia circular; resiliència als impactes del canvi climàtic, i coneixement, tecnologia i innovació.

Quant al primer puntal, centrat en l’estabilització i el decreixement de la demanda elèctrica, aquest Pla estableix unes línies d’actuació enfocades en la rehabilitació energètica d’edificis existents, adaptar la normativa urbanística per minimitzar les barreres a la rehabilitació, desenvolupar plans de gestió energètica per a edificis i indústries, auditories energètiques i sistemes de gestió. A més, pretén millorar l’eficiència energètica de les instal·lacions d’enllumenat públic existent, així com fomentar i promocionar les instal·lacions d’autoconsum i fomentar-ne la generació descentralitzada. En la mobilitat, el Pla estableix una línia estratègica d’actuació centrada en la promoció de la mobilitat sostenible en impulsar una transició cap a la mobilitat elèctrica, instal·lar més punts de càrrega i impulsant i desenvolupant plans de mobilitat urbana sostenible. Així mateix, i en relació amb la potenciació d’actius energètics, el Pla estableix l’impuls de sistemes d’emmagatzematge energètic per tal de flexibilitzar i optimitzar el sistema energètic en implementar tecnologies que aportin flexibilitat al sistema elèctric.

El segon puntal d’aquest Pla, centrat en l’adopció de criteris d’economia circular, estableix el foment del reciclatge i la reutilització de subproductes per afavorir la substitució de matèries primeres per subproductes o materials procedents de la valoració de material de residus. En aquest punt, es trasllada la necessitat d’incloure la captació del biogàs d’abocadors i la seva valoració energètica i/o transformació de biogàs en biometà i la seva injecció a la xarxa. Així mateix, en matèria de producció i consum local i sostenible, es volen fomentar els canals curts de comercialització de productes.

Quant al tercer puntal, enfocat en la resiliència als impactes del canvi climàtic, el Pla estableix una línia d’actuació centrada en la millora de l’alerta primerenca i la gestió de l’emergència climàtica i la preparació de la població davant els riscs climàtics, establint programes de vigilància i seguiment dels efectes del canvi climàtic sobre la salut humana o establint programes de prevenció, seguiment i acompanyament per als col·lectius més afectats. Així mateix, s’estableix una línia d’actuació centrada en la protecció dels ecosistemes i en la millora d’adaptació dels recursos hídrics i de les activitats agroramaderes. Aquest tercer puntal també inclou una línia d’actuació centrada en l’adaptació al canvi climàtic, fomentant solucions basades en la natura en entorns urbans, i una línia centrada a impulsar un turisme sostenible i adaptat al canvi climàtic, que estableix l’impuls de la desestacionalització i redefineix el model de turisme incorporant la variable climàtica.

Finalment, el quart puntal, centrat a impulsar el coneixement, la tecnologia i la innovació, preveu una línia d’actuació enfocada en la sensibilització i l’exemplificació en aquest àmbit, i fa difusió del concepte d’eficiència energètica i el foment de polítiques d’estalvi energètic. Així mateix, es preveu l’impuls i la promoció de programes de recerca, desenvolupament i innovació en canvi climàtic, tant en mitigació com en adaptació, i l’impuls de la col·laboració publicoprivada per al desenvolupament d’aquest Pla.