L'any 2024 arrenca amb un intens creixement del 3,2 % NNota Informativa

'L’Anàlisi de conjuntura de les Illes Balears’ confirma l'augment en valor i en quantitat del sector serveis i la recuperació de la construcció

El mercat laboral en tots els sectors supera les plusmarques anteriors

L'any 2024 ha començat amb un intens creixement del 3,2 % gràcies a l'augment en valor i en quantitat del sector serveis, la recuperació de la construcció i el dinamisme del mercat laboral en tots els sectors, que supera plusmarques anteriors. Així es desprèn de l’Anàlisi de conjuntura de les Illes Balears corresponent al primer trimestre de l'any, que han presentat el vicepresident del Govern, Antoni Costa, i la directora general d'Economia i Estadística, Catalina Barceló.

El primer trimestre de l'any mostra una reactivació del creixement interanual a les Illes Balears, la qual cosa duplica el creixement del 2019 i supera amb escreix la millora a escala nacional, que és del 2,4 %. Totes les illes col·laboren a aquesta pujada, amb especial esment a les Pitiüses, que creixen un 4,8 %, seguides de Mallorca, amb el 3,1 % i Menorca, amb el 2,7 %.

El fort dinamisme del sector serveis continua impulsant el creixement, amb una pujada del 3,6 % gràcies a una notable intensificació de les vendes (un 8 % enfront del 0,5 % de augment nacional). També milloren l'agricultura i pesca (3,2 %) i la construcció (1,7 %). L'únic sector que experimenta un descens és la indústria i l'energia, amb una caiguda del 3,7 %, sobretot per l'escassa activitat de març. No obstant això, les xifres d'abril es recuperen el que indicaria que es tracta d'un descens puntual.

Pel que respecta a la inflació, en els últims tres mesos es trenca la tendència a la baixa, amb una variació anual del 3,8 %, similar a la nacional, del 3,6 %. L'alimentació, la restauració i l'habitatge són les partides que protagonitzen principalment l'encariment de preus.

L'informe també confirma que el turisme creix en valor, amb un nou rècord en despesa turística, ja que puja un 8,1 % la despesa per persona i dia (161 euros), amb una variació anual del 13,3 %, una despesa mitjana per persona de 1.023 euros fins a un total de 2.797,9 milions d'euros. Això suposa una pujada del 40 % entre 2016 i 2024. També es creix en menor mesura en volum, amb 2,7 milions de turistes fins al mes d'abril ─ un 7,4 % més ─, amb gairebé tres de cada quatre visitants estrangers (un 72,3 %). Cal destacar com les arribades de turistes durant els mesos de gener, febrer i març han augmentat a dos dígits, la qual cosa reflecteix una major desestacionalització en la temporada baixa. A més, augmenten les pernoctacions hoteleres, amb una pujada del 18,5 % fins a aconseguir 5,9 milions en el primer quadrimestre de l'any, i els dies d'estada, amb una mitjana de 4,4. Segons les dades de l'Institut d'Estadística de les Illes Balears (IBESTAT), els ingressos per habitació han crescut un 63,2 % entre 2016 i 2024, passant de 48€ en 2016 a 78€ en 2024, la qual cosa reflectiria com s'ha incrementat la productivitat del capital en aquest sector. Així mateix, els aeroports continuen incrementant el trànsit de passatgers, amb una variació anual del 5,3 % fins a arribar a 4,2 milions de viatgers en el primer quadrimestre.

Respecte de l'habitatge, la compravenda de cases se situa en nivells de 2016, amb 3.167 adquisicions, la qual cosa suposa una caiguda del 20,6 %. A més, l'obra residencial continua activa, encara que mostra símptomes d'esgotament, amb nivells similars a 2019 mesurat a través dels certificats de final d'obra ─ 562 en total ─ i un descens del 25,3 %.

Per part seva, el mercat laboral continua en màxims, amb 622.275 treballadors afiliats de mitjana al maig. L'afiliació en serveis aconsegueix un nou rècord, amb 510.120 treballadors al maig, la qual cosa suposa el 82 % del total després d'una crescuda del 4 %. També hi ha plusmarca en la construcció, amb 62.385 afiliats i un creixement del 1,2 %, i en la indústria, amb 31.318 afiliats i una variació anual del 1,5 %. L'agricultura i la pesca completa el pòquer de creixement ocupacional amb 3.677 afiliats i una pujada del 2,6 %.

Finalment, Costa ha destacat com a gran repte la millora de la productivitat i la seva relació amb el benestar dels ciutadans. «Hem de millorar el PIB per càpita, com a indicador tradicional de mesura del benestar, i per a això cal recuperar la competitivitat i millorar la productivitat sectorial», ha assenyalat Costa. Amb aquest objectiu s'ha posat el focus en analitzar com es comporta cada sector per a enfocar les estratègies polítiques més eficients. El conseller d’Economia, Hisenda i Innovació ha destacat també que la productivitat aparent del treball en 2022 va ser superior a l'espanyola en el 45 % de les hores, gràcies als sectors de comerç, hoteleria i transport, activitats financeres i activitats professionals.

Respecte a la productivitat del treball, que és un dels components que mesuren la productivitat total, l'informe confirma que ha decrescut un 21% en els últims 27 anys. Entre 1995 i 2005 es va anar reduint, encara que seguia situada per sobre de l'espanyola, mentre que a partir de 2006 va anar recuperant-se lleument i alineant-se amb l'espanyola. «Hem de continuar millorant amb l'increment de la formació, la millora de l'especialització, l'aposta per la simplificació administrativa i la reducció de burocràcia i el foment de la flexibilitat laboral, vinculada a la conciliació i la corresponsabilitat, entre altres propostes per a incrementar aquesta productivitat del treball», ha explicat el vicepresident.

Costa també ha subratllat la necessitat de millorar la productivitat del capital – que inclou per exemple la compra de maquinària ─-, l'evolució de la qual ha caigut un 42,6 % des de 1995 en l'arxipèlag i des de 2002 està per sota d'Espanya. «Hem d'impulsar la innovació i la inversió tecnològica, tecnificar d'una vegada per sempre les empreses i les administracions públiques, invertir en sectors productius, diversificar les activitats sectorials o invertir en el capital natural i en infraestructures, entre altres mesures. A més, cal invertir millor i de forma més eficient», ha conclòs el vicepresident.