La cranca mediterrània torna a la Reserva Marina de Sa Dragonera NNota Informativa

Pescadors del port d’Andratx han capturat i alliberat aquest cap de setmana dues cranques autòctones (Maja squinado) a la Reserva Marina de Sa Dragonera. Segons la direcció general de Pesca i Medi Marí, de la conselleria d’Agricultura, Pesca i Alimentació, es tracta d’un fet molt rellevant, ja que feia anys que no es veia, en aquest indret, cap exemplar d’aquesta espècie endèmica de la Mediterrània que, a les Balears, estava pràcticament extingida. Tant els punts de captura com els d’alliberament es mantenen en secret.

La cranca és un crustaci decàpode de gran mida, propi de fons rocosos de plataforma, que en la primavera s’acosta a la costa per reproduir-se. Fins a la primera meitat del segle XX fou una espècie extraordinàriament abundant, fins al punt que, tot i ser una exquisidesa, el seu consum estava mal vist i els pescadors les destruïen aposta quan queien a les xarxes. A partir dels anys 60, coincidint amb la mecanització de la pesca professional i l’aparició de les xarxes de niló, la cranca es va rarificar fins al punt que en els anys 80 les vendes a llotja varen desaparèixer. A causa de la seva rarificació i a proposta del sector pesquer, el Govern de les Illes Balears va prohibir a principis del segle XXI la captura i la comercialització de la cranca a totes les Illes. Tot i els diversos projectes de repoblació i cria en captivitat duts a terme, fins ara no s’havien obtingut els resultats esperats.

Fins ara sols es tenia constància d’una població petita entorn de l’illa de Formentera que es mantenia i que, any rere any, a la primavera s’apropa a reproduir-se a la Reserva Marina des Freus d’Eivissa i Formentera, i d’exemplars al voltant de l’illa de Cabrera. Aquests exemplars juntament amb les captures d’aquest cap de setmana a Sa Dragonera són un indici d’optimisme i potser de canvi de tendència, i també de què la política de conservació dels recursos pesquers juntament amb l’actitud positiva i responsable del sector pesquer comencen a donar resultats.

A les costes espanyoles hi ha dos tipus de cranca, morfològicament molt semblants, però diferents. La cranca present a les Balears (i també a Catalunya, França i Itàlia) conserva el nom de ‘Maja squinado i és endèmica de la Mediterrània, mentre que la ‘Maja brachydactyla’ és de distribució atlàntica, encara és una espècia abundant, que trobam als mercats de peix de les Illes.