torna

Detall de la notícia

Imatge 5274513

El Pla de Lluita contra la Precarietat Laboral se centra enguany a controlar la parcialitat i el temps de treball

Armengol: «L’experiència ens demostra que aquest és un instrument que serveix perquè ja hem millorat les condicions de més de 30.000 persones»

El dispositiu permetrà que trenta inspectors i subinspectors duguin a terme 1.200 actuacions programades a totes les Illes els mesos de juliol i agost

La Conselleria de Model Econòmic, Turisme i Treball posa en marxa un nou pla de lluita contra la precarietat laboral, la sisena edició, després que durant els dos darrers anys hagués quedat suspès a causa de la pandèmia i la consegüent frenada de l’activitat. Durant els mesos de juliol i agost, trenta inspectors de diversos punts de la península es desplacen a les Illes Balears per efectuar 1.200 actuacions programades de manera extraordinària pel Govern de les Illes Balears en coordinació amb Inspecció de Treball.

El Pla l’ha presentat aquest dilluns la presidenta del Govern, Francina Armengol, acompanyada del conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela. Ambdós han donat a conèixer als agents socials i econòmics les principals característiques d’aquest Pla, que enguany centrarà els esforços en aspectes de parcialitat i en el temps de treball, com també en els registres de jornada, les hores extres i els descansos entre jornada.

També hi haurà un control sobre temporalitat, tot i que enguany tindrà menys incidència, ja que des de l’entrada en vigor de la reforma laboral la contractació a les Illes Balears està sent majoritàriament indefinida, per la qual cosa la temporalitat ha passat a presentar un índex que se situa gairebé a la meitat de fa tres anys.

En concret, el dispositiu especial durant els mesos centrals de la temporada turística continuarà incidint en la qualitat de l’ocupació, amb el control de jornades a temps parcial fraudulentes; la vigilància sobre les condicions del temps de treball, en especial en hores extres il·legals, el registre de jornada (obligatori des de maig de 2019) i els descansos setmanals entre jornades. Tot plegat, les actuacions tindran un component transversal en impacte social i de gènere, ja que sovint són les dones les que més pateixen els efectes de la precarietat.

El Pla també vigilarà les condicions de temporalitat, tot i que aquest factor ja se situa en índexs europeus, i també es faran actuacions en el control de les faltes d’alta a la Seguretat Social i la vigilància contra l’economia irregular.

Durant la presentació del pla, la presidenta del Govern ha reivindicat que aquesta sigui una mesura «una vegada més pactada amb els agents socials i econòmics». També ha assegurat que «l’experiència demostra que aquest és un instrument que serveix perquè  durant les cinc edicions anteriors del pla de lluita hem aconseguit millorar les condicions laborals de més de 30.000 persones treballadores de les Illes balears».

Armengol també ha celebrat que la reforma laboral «ha fet que el problema més greu que teníem en matèria de precarietat, la temporalitat, s’estigui solucionant d’un forma molt ràpida», ja que en un sol any s’ha passat d’una situació on només el 20 % dels contractes signats a les Illes eren indefinits a un 80 %. «La lluita que férem tots plegats i el full de ruta que vam pactar ha fet que aconseguim allò que volíem i ens trobem en un bon moment per als ciutadans i ciutadanes, però ara ens hem de centrar en millorar la qualitat de l’ocupació», ha afirmat la presidenta.

La distribució del nombre d’inspectors per illes serà com en les edicions anteriors: 14 a Mallorca (560 actuacions), 8 a Eivissa (320 actuacions), 6 a Menorca (320 actuacions) i 2 a Formentera (80 actuacions). Al Pla se suma un administratiu a Eivissa i Formentera per agilitzar la tramitació dels expedients. En acabar la campanya es farà un balanç amb els principals resultats d’aquest estiu.

 

Els resultats de campanyes anteriors

Des de l’aplicació del primer Pla de Lluita el 2015, més de 30.700 treballadors han millorat les seves condicions de treball; en el darrer any, el nombre de beneficiaris va ser de més de 6.700 treballadors.

Així mateix, l’evolució del mercat laboral també indica que any rere any les taxes de parcialitat i de temporalitat es van reduint.

Així, i pel que fa a la parcialitat, des de 2015 la taxa de parcialitat ha disminuït 4,5 punts, i se situa en el 14 % en el primer quadrimestre de 2022. Aquestes xifres disten del panorama nacional, que encara se situa en el 22,1 %. No obstant això, en la parcialitat hi continua havent un component no desitjat molt elevat, fins al punt que sis de cada deu treballadors a temps parcial ho són de manera no desitjada, mentre que aquesta taxa a la UE es redueix a dues de cada deu persones.

Un factor afegit és que la parcialitat és molt més acusada en les dones que en els homes, fins al punt de ser el doble en els darrers anys: la taxa de parcialitat femenina el 2021 va ser del 21,3 %, davant el 10,3 % de la parcialitat masculina a les Illes Balears.

Quant a la temporalitat, i d’ençà de l’entrada en vigor de la reforma laboral, la taxa s’ha reduït substancialment a les Illes Balears, fins a arribar a un 15,8 % el mes d’abril, mentre que la mitjana nacional encara és del 24,8 %. A més, la taxa de temporalitat de les Illes Balears ja se situa al voltant del 14 % de la UE-27.

A la presentació hi han assistit, a més de la presidenta i el conseller, el director territorial de la ITSS, José Carlos Álvarez; la directora general de Treball, Virginia Abraham, i representants de PIMEB, UGT, CCOO i CAEB.